Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
JOAN RAMON GOMÀ Penso que és una derrota molt significativa, que cal posar-la en context I treure’n lliçons pel futur proper. Últimament hem infligit a Espanya diverses derrotes. Per esmentar-ne quatre: El referèndum del 1-O, la retirada de l’ordre de detenció del govern a l’exili, el 21-D i la retirada dels piolins. D’aquestes quatre, dues han estat per enfrontament directe i dues per esgotament. L’1-O I el 21-D ens hi varem enfrontar directament en circumstàncies molt desfavorables per nosaltres en tots dos cassos i els varem infringir dues derrotes espectaculars. Les altres dues no han estat per enfrontament directe sinó per esgotament. L’ordre de detenció la varen retirar perquè Espanya no va poder pagar el preu de subornar la ajusticia belga I els piolins els han retirat perquè Espanya no ha pogut aguantar la tensió I el cost de mantenir-los.
En aquesta guerra 2.0 que Espanya ha declarat contra Catalunya s’està desgastant molt I molt. A nivell internacional, des de els temps de Margallo venen pagant favors caríssims per evitar el posicionament favorable a Catalunya dels paisos estrangers. A nivell polític, porten una gran erosió tant el PP com el PSOE per
____________________________________________________________________________
I que no tornen més…
«Se'n van derrotats, després de perdre les eleccions il·legals que el mateix estat que els va enviar als nostres ports havia convocat per provar de guanyar-nos»
Avui comença la retirada de les tropes
espanyoles arribades el 20 de setembre, al començament del colp d’estat. Són els
que la gent anomena piolins, unitats de la policia i la Guàrdia Civil
espanyoles que no podrem oblidar mai, especialment per l’actuació durant el
primer d’octubre.
Abans de dissabte, segons que diu el
govern espanyol, tots els policies enviats de manera extraordinària al Principat
haurien d’haver-se’n anat, juntament amb els vaixells que els van allotjar,
segurament formant part de la guerra psicològica. El fet que visquessen en els
vaixells no ha permès de saber en cap moment quants eren, en realitat. L’anàlisi
de l’actuació que tingueren el primer d’octubre fa pensar que segurament no van
passar en cap moment de tres mil efectius, però van arribar a dir que eren dotze
mil. Per fer por.
El secretisme que ha envoltat la presència
d’aquests policies als ports de Barcelona i Tarragona ha estat tan excepcional
com injustificable. S’ha amagat, per exemple, el cost de l’operació, emparant-se
en el secret d’estat per impedir les preguntes parlamentàries. El conseller Rull
va denunciar temps enrere que només els vaixells costaven 300.000 euros el dia i
s’ha calculat que l’estat espanyol s’havia gastat vuitanta milions d’euros en
aquesta polèmica operació.
De primer, havia de durar fins al dia 3
d’octubre, però s’ha allargat sense cap explicació fins al 30 de desembre. Tres
mesos durant els quals aquests milers de policies no han fet gran cosa, tret de
passejar-se de manera provocativa amb les seues furgonetes els dies de més
tensió política, encendre algun incident en bars i exclamar-se dels menús que
els servien dins el vaixell, sobretot el del dia de Nadal. Que l’estat espanyol
es puga permetre de tenir una dotació policíaca com aquesta durant mesos sense
fer res és un altre gran misteri. Molt necessaris, no sembla pas que ho
siguen.
En qualsevol cas, i com diu la cançó, que
no tornen més. Mai més. Ningú no oblidarà la violència amb què van actuar, que
anava molt més enllà del sou que els pagaven. Els qui els van mirar fit a fit no
oblidaran mai aquella mirada. I els qui pretenen convertir les manifestacions de
la diada en expressions d’odi farien bé d’analitzar els ulls, els gests i el
capteniment dels piolins per saber de què parlen. D’ells i d’aquella
mostra desenfrenada de nacionalisme espanyol que va ser l”a por ellos’.
Dit tot això, tingueu present la cosa més
important: se’n van derrotats, després de perdre les eleccions il·legals que el
mateix estat que els va enviar als nostres ports havia convocat per provar de
guanyar-nos. Se’n van abatuts i desmoralitzats per unes croquetes que no els
semblen adequades al seu perfil. Se’n van en silenci, sense himnes ni visques,
en un contrast clamorós amb la manera com els acomiadaven quan venien. Se’n van,
en fi, amb la sensació que la seua feina no ha servit de res i que tornem a ser
allà on érem abans no arribassen. De manera que prenguem-nos-ho tot plegat com
un bon senyal i celebrem-ho amb una mica d’alegria i bon humor –com fa
l’excel·lent portada d’avui del VilaWeb Paper. Això és tot,
amics.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada