traducció - translate - traducción

21.1.18

Els CDR estudien accions futures: "La gent ja està cansada de posar llacets"

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

 Joan Antoni Guerrero (Barcelona)

Protesta del CDR de Lleida contra una visita de Mariano Rajoy
Protesta del CDR de Lleida contra una visita de Mariano Rajoy JOAN ANTONI GUERRERO
Els activistes que participen en els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), plataforma que inicialment va néixer per protegir la celebració del referèndum de l’1-O, estan sota el punt de mira del ministeri de l’Interior. La preocupació que aquesta organització civil independentista provoca a l’Estat ha quedat pal·lesa aquesta setmana després que el ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, la cités en diverses ocasions durant la seva comapereixença davant d’una comissió del Senat en què va justificar l’operació repressiva de l’1 d’octubre a Catalunya i va revelar que l’operació policial desplegada havia costat 87 milions d’euros. Zoido, que en cap moment va assumir responsabilitats ni tampoc va expressar autocrítica sobre els fets violents d’aquella dia, va centrar atacs contra els CDR en considerar que es tracta d’una organització “d’independentistes radicals”, encarregats de bloquejar l’accés de la policia espanyola als col·legis electorals impedint l’execució d’ordres judicials. Allà les forces de seguretat hi pretenien requisar urnes, paperetes i equipament informàtic. Tot plegat per evitar que la ciutadania participés en una consulta convocada pel Govern català i que Madrid va considerar i considera encara “il·legal”.

Els CDR no només generen inquietud als despatxos de ministeri de l’Interior, també a instàncies judicials. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, responsable de al causa per rebel·lió contra l’independentisme, ha fet recentment una petició concreta a la Guàrdia Civil: vol que investigui aquests comitès i n’obtingui més informació, especialment sobre algunes assemblees celebrades a nivell nacional i que haurien servit per establir estratègies coordinades a tot el territori català. La persecució de l’activitat d’aquests grups ha fet un pas endavant a finals d’aquesta setmana després que un total de 51 persones, membres del CDR de l’Anoia, hagin rebut citacions judicials per comparèixer i donar explicacions sobre els talls de carreteres que es van fer en el marc de la vaga general que es va celebrar el 8 de novembre.
  
De moment, però, ni les paraules de Zoido ni les citacions semblen atemorir els activistes que s’impliquen en l’organització de les accions que es fan a partir d’aquesta plataforma, que es reivindica com a “pacífica”. Una autoreivindicació que col·lisiona amb la imatge que en projecta el ministeri de l’Interior i alguns mitjans de comunicació de Madrid, que s’hi refereixen sovint com un potencial braç violent de l’independentisme.

La C17 tallada en els dos sentits de la marxa
Tall de carretera per part d'un CDR   JORDI BORRÀS

Malgrat els atacs, els activistes dels CDR asseguren que no pensen fer-se enrere en les seves intencions. Txus Merino, protaveu del CDR de Sabadell —un dels més organitzats i dels quals el jutge Llarena ha demanat més informació a la Guàrdia Civil— explica en declaracions a ‘El Món’ que quan Zoido es refereix a aquesta plataforma ho fa perquè així té la possibilitat “d’acusar algú directament”. La realitat, però, segons aquesta activista, és que els CDR són una iniciativa ciutadana que sorgeix per impuls de “la gent que va sortir a defensar el referèndum i després la República”. Insisteix que els CDR són “la població organitzada” i que això “els molesta moltíssim perquè no havia passat mai”. Així doncs, Zoido faria servir els CDR per centralitzar la criminalització i posar “en el punt de mira” els ciutadans que haurien decidit associar-se per defensar les dues principals fites de l’independentisme: el referèndum i la declaració de la República.

Tot i les possibles conseqüències policials i judicials que pot suposar la participació en les accions dels CDR, els seus membres no pensen en els límits que l’Estat pugui posar a la seva activitat. “Tenim clar que no fem res fora de la llei, ni res violent, l’únic que fem és reclamar els nostres drets i res evitarà que fem coses, aquest és un aspecte que a les reunions que fem es té clar”, remarca Merino. Malgrat que sembla que no existeixi temor, el que sí és cert és que l’activitat dels CDR ha de fer-se amb certa discreció. Aquest dissabte, per exemple, s’ha celebrat una reunió a nivell nacional en una localitat del Vallès de la qual no se n’han ofert molts detalls. Es tracta de reunions en les quals els membres del col·lectiu han de proposar i debatre accions per portar a terme com ho faria qualsevol grup d’activistes en qualsevol camp. En el moment que algú del grup es pot sentir “més investigat” per les forces de seguretat de l’Estat, com és el cas dels portaveus, es fan relleus per evitar-ne l’excessvia exposició. Sobre aquest perill, Txus Merino afirma que en el seu cas no té cap por: “A ningú agrada que ens investiguin, tot i saber com actuen i les mentides que diuen, però penso que no fem res fora de la legalitat, encara que de vegades podem fer coses que els molestin i que ells poden interpretar com a il·legals, però nosaltres creiem que tenim dret a actuar”.

Accions a curt termini


A hores d’ara els CDR es mantenen a l’expectativa per emprendre noves accions i romanen en estat d’alerta pel que pugui passar. La reunió d’aquest dissabte hauria servit per examinar propostes de diferents grups de tot el territori per tal de fer-se visibles i evitar que l’Estat pugui pensar que han perdut força. El que passi amb la constitució del nou Govern i la investidura de Carles Puigdemont serà determinant pel que fa a les accions que els CDR decideixin dur a terme. En tot cas, es vol deixar clar que aquí ningú ha fet cap pas enrere: “Que no tinguin cap dubte que actuarem sense violència i serem contundents”, sentencia Txus Merino. A l’hora de valorar el volum de persones que mouen els CDR es fa difícil fixar xifres. Es calcula que al país hi hauria actius uns 300 CDR, distribuïts per poblacions, però en aquestes també hi ha agrupacions per barris. Les accions també tenen un seguiment desigual.

En el curt termini, els CDR han de valorar el tipus d’accions que es proposaran fer a la ciutadania i en aquest sentit es volen combinar propostes “més bel·ligerants” amb d’altres “simbòliques”. La tendència, però, seria buscar accions més contundents i menys simbòliques perquè, segons diu Merino, “la gent ja està una mica cansada de posar llacets”. “Hem de fer accions que demostrin més com estem organitzats i com estem disposats a defensar el nostre país”, subratlla l’activista. Aixó sí, sense perdre de vista que tot es fonamenta en el pacifisme. “No es tracta de fer accions violentes, però sí que siguin més visuals”, afirma la portaveu del CDR de Sabadell. En aquesta categoria hi entren els talls de carreteres o buscar llocs on “estar permanentment, en un lloc on molestem una mica”, afegeix Merino.

Molestar doncs pot ser l’objectiu que guiï les futures accions dels CDR en aquesta nova fase perquè “si no molestes, no tens visibilitat”. L’anhel seria “tocar l’economia o la mobilitat”, punts febles que es poden atacar per aconseguir objectius. El procés d’investidura de Puigdemont seria la pròxima cita en la qual els CDR ja estarien treballant de ple per garantir una resposta a qualsevol escenari que es pugui plantejar. “En funció de si tot va bé o de si sorgeixen problemes, farem unes coses o unes altres”, diu Merino sense concretar més detalls. 

Font: El Món | Els CDR estudien accions futures: "La gent ja està cansada de posar llacets" | <b>Política</b>

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark