Qui són, què pensen i amb quins mitjans de comunicació compten per estendre el seu discurs? EL TEMPS us ofereix un petit tastet de l'ultracatolicisme espanyolista nostrat.
Els últims dies ha estat habitual trobar,
al bloc unionista a Catalunya, joves manifestants portant banderes de la Creu de
Borgonya o del Sagrat Cor. Amb aquests símbols, convé tenir present també un
encès discurs a la manifestació
convocada el passat 7 d’octubre per la unitat de l’Estat espanyol a la plaça de
Colón a Madrid del doctor en filosofia i vicerrector de la Universitat
Abat Oliba, Javier Barraycoa. Les seves paraules són
una bona síntesi de la força renovada del nacional-catolicisme que ha revifat
amb la convocatòria de referèndum de l’1 d’octubre i la proclamació de la
independència.
Davant de milers de persones, l’acadèmic
reivindica la idea de “Catalunya hispana”, una proposta que ell vincula a un
substrat que resulta de la romanització i la cristianització. Un substrat que,
segons ell, configura una unitat espiritual, política i legal que només es
veuria truncat per l’ocupació musulmana de la península però que, en certa
manera, resisteix encara avui. D’acord amb les seves tesis, això forma una base
comuna sobre la qual es construeix una unitat que titlla de “sagrada”.
Barraycoa és un dels puntals
intel·lectuals d’aquest espai que ha romangut, durant molts anys, invisible al
Principat. Com a mínim a l’arena del debat públic. El filòsof i escriptor és, a
més, fundador de Somatemps i es reivindica com a co-fundador
de Societat Civil Catalana (SCC). Una condició que, assegura, l’entitat
constitucionalista li nega. Fa anys que Javier Barraycoa posa cara i veu a
l’ultracatolicisme espanyolista nostrat, però avui, sembla, ja no està tan sol
en la seva croada.
Batalla editorial i
periodística
El web Dolça Catalunya ha
actuat de portaveu del que Barraycoa
representa. El maig passat, Directe constatava que, darrera la botiga
online del blog, hi ha el periodista nascut a Barcelona Álex Rosal
Valls-Taberner. D’una entrevista que li va fer
Infovaticana se’n desprèn que Rosal va formar part de
Regnum Christi, una congregació lligada als Legionarios
de Cristo Rey. A la mateixa peça es posiciona a favor de la política
“d’avortament zero”, hi considera el liberalisme “enemic de l’església” i
denuncia que “el lobby gay” ha creat un clima inquisitorial. Entre les seves
credencials té la d’haver estat membre de la junta directiva
d’Hazte Oir.
La seva implicació amb l’organització
liderada per Ignacio Arsuaga i el que significa queda palesa en
el seu discurs al Congrés
Mundial de Famíliescelebrat a Madrid el 2012. A la intervenció apunta a
la “ideologia de gènere” que creu que subjau en algunes sèries i pel·lícules. Un
ideologia que, per a ell, té un component perniciós.
El blog ultracatòlic Germinans Germinabit es va fer
ressò de la iniciativa d’Álex Rosal de signar un acord amb Libertad
Digital per ubicar-hi la plataforma Religión en
Libertad (ReL), que també els dóna aixopluc a
ells. Un acord que acabaria en ruptura per disputes per la direcció del web
entre els papers de director, que assumia Luis Fernando Pérez
Bustamante, i el d’editor, que exerciria Rosal. En un comunicat, els reponsables de ReL
denunciaven que Pérez Bustamante hauria conspirat per fer-se amb el control de
la pàgina. El detonant de la ruptura seria una entrevista de ReL al secretari
general d’Alternativa Española (AES), Rafael López
Diéguez, un partit fundat pel ja traspassat líder de Fuerza
Nueva (FN), Blas Piñar.
Al text explicatiu de la ruptura amb el
mitjà aleshores dirigit per Federico Jiménez Losantos s’hi diu
que ReL guarda cap a AES un “gran apreci personal” i “una sentida admiració per
la defensa pública d’alguns principis que ens són comuns”, mentre lamenta els
“equívocs” del divorci.
L’última aventura editorial d’Álex Rosal
és el web de notícies del RCD Espanyol La Contra
Deportiva, propietat de l’empresa Kairos
Media SL, l’administrador únic de la qual és ell mateix. El diari
digital El Món publicavafa uns dies que aquesta
capçalera esportiva està dirigida pel secretari general de la xenòfoba
Plataforma per Catalunya (PxC), Roberto
Hernando. Entre els seus col·laboradors hi ha l’ex-president de SCC
Josep Ramon Bosch o el regidor del Partit
Popular (PP) a Barcelona Alberto
Fernández-Díaz.
Encara al món del periodisme hi tenim
Jaume Vives Vives, una de les cares visibles del col·lectiu
espanyolista Resistència Catalana. Vives és director
d’El Prisma, un web en el qual ha donat veu a l’ex-líder de PxC
Josep Anglada o als ja esmentats
Ignacio Arsuaga i Rafael López Diéguezd’AES. L’any
passat, Vives participava a un acte de l’Opus Dei a Jaén en
qualitat d’un dels productors del documental sobre la minoria cristiana de
l’Iraq, Guardianes de la Fe. I l’octubre
de 2015, el també periodista presentava la primera trobada de
“Rescatadors” a Barcelona. A l’esdeveniment hi coincidiria amb un dels referents
de l’antiavortisme espanyol, Jesús Poveda.
Així, Barraycoa, Rosal i Vives
constitueixen part de la trama civil de l’ultracatolicisme principatí de la qual
seguirem informant. Qualsevol aportació que pugueu fer-nos al respecte serà
benvinguda.
Subscriu-te a El Temps i tindràs
accés il·limitat a tots els continguts.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada