Les declaracions dels Estats Units i la UE demostren que la comunitat internacional ja veu possible la independència i comença a maniobrar
 |
| La portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units |
1.Quin valor tenen les
declaracions de la portaveu del Departament d’Estat dels Estats
Units?La portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units
–equivalent a un ministeri d’Afers Estrangers– va respondre ahir a diverses
preguntes sobre la independència de Catalunya i el referèndum. Les seues
declaracions –que els Estats Units treballarien ‘amb el govern o l’entitat’ que
isqués del referèndum– són importants. És correcte preguntar-se fins a quin punt
era conscient d’allò que deia. Cal remarcar, per una banda, que no és una
funcionària experimentada del departament i que, per tant, podia ser que no
tingués prou coneixement del tema de què tractava, però també cal remarcar que
el Departament d’Estat no contracta qualsevol persona per a fer de portaveu i,
sobretot, que el portaveu del departament és a totes les reunions importants i
rep tota la documentació de la diplomàcia americana. El fet que la pregunta
arribàs després de la Diada, que ha tingut molta repercussió en els mitjans
americans, i el fet que immediatament després la portaveu es manifestàs
rotundament contrària al referèndum del Kurdistan, fan pensar que sí que sabia
de què parlava.
2. Què signifiquen, en concret,
les seues paraules?La frase que pronuncia és una resposta ordinària
del govern americà. La pràctica habitual. No tindria gens d’importància si no
fos perquè el govern espanyol vol impedir el referèndum. Catalunya és una
democràcia occidental i una economia forta amb relacions comercials excel·lents
amb els Estats Units. Als Estats Units els interessa que la relació continue
essent tan bona com fins ara. I diuen justament això: que treballaran amb qui
tinga el poder a Catalunya el 2 d’octubre. Hi afegeixen el detall de dir ‘govern
o entitat’, que és una altra pista. Per al Departament d’Estat, l’expressió
‘entitat’ equival a ‘estat’ i, per tant, diu ‘amb el govern o amb l’estat’ que
isca del referèndum.
3. I les declaracions de
Juncker?Les declaracions del president de la Comissió Europea van
en la mateixa línia. En primer lloc, diu que la Unió respectarà la decisió del
poble de Catalunya, frase que és una bufetada a la cara de Rajoy, perquè admet
que respectarà el resultat d’un referèndum que el cap del govern espanyol
considera il·legal. I després afegeix que Catalunya no formarà part de la Unió
Europea i haurà de fer el procés d’entrada. És també una resposta ordinària, que
no seria significativa si no fos per l’actitud del govern espanyol.
4. Fins a quin punt són importants
les declaracions de Juncker?Políticament, ho són molt, però a
efectes pràctics poc. El tractat de la UE no preveu què passa quan un estat nou
apareix en el si d’un estat que ja forma part de la Unió. Per tant, haurà de fer
una d’aquestes dues coses: o bé un acord polític o bé demanar al Tribunal de
Justícia la interpretació del tractat. Si cal interpretar el tractat no seran ni
el Consell, ni la Comissió ni el Parlament que puguen prendre la decisió. Si hi
ha un acord polític, segurament decidirà el Consell, amb el suport de la
Comissió i el Parlament. La pressió per l’acord polític, ràpid, serà molt forta,
perquè això que hi ha en joc és molt important i la Unió Europea no es pot
permetre cap més desequilibri estructural. Políticament –com en el cas del
Departament d’Estat–, és cabdal que el president de la Comissió Europea diga que
respectarà la decisió del poble de Catalunya. Això és un malson per a
Rajoy.
5. Quina mena d’acord podria
haver-hi entre la república catalana i la Unió Europea?Hem de
pensar en dos ritmes diferents. L’un, el ritme amb què arribarà el reconeixement
diplomàtic dels estats membres i, a partir d’ací, el retorn de Catalunya a la
UE; l’altre, el ritme amb què la Unió farà mans i mànegues per evitar problemes
grossos. El primer serà relativament lent. El procés de negociació de la major
part dels nous estats, una volta començat, ha durat quatre anys de mitjana. Ara,
en aquest cas cal tenir en compte que la major part d’aquest procés ja s’ha fet.
La negociació és per a comprovar que l’estat que vol entrar en la Unió compleix
les condicions requerides tant des del punt de vista econòmic com pel que fa al
respecte a la democràcia. Catalunya ja les compleix i, per tant, el procés ha de
ser molt més ràpid. Tanmateix, la Unió articularà tots els mecanismes que
calguen per a evitar problemes innecessaris. Juncker no diu, com voldria Rajoy,
que Catalunya no tornarà a la UE. Si Catalunya ja forma part de la UE i en un
període breu tornarà a formar-ne part, ara com estat, no tindria cap sentit
provocar un daltabaix en els ciutadans i en les empreses. Fa pocs dies, Ianis
Varufakis ho va deixar clar: després de la independència la primera obsessió de
la UE serà evitar problemes econòmics per a Catalunya o Espanya, per la dimensió
europea que tindrien ràpidament.
6. No rectificaran, ni el
Departament d’Estat dels EUA ni el president de la Comissió
Europea?És molt possible que es desdiguen o matisen les
declaracions ben aviat. Espanya farà una pressió enorme perquè rectifiquen. No
cal preocupar-se’n. Forma part de la normalitat diplomàtica. Siga com siga,
seran interessants els matisos de la rectificació, si escau, perquè faran
evident fins a quin punt l’estat espanyol va perdent la batalla internacional.
En diplomàcia hi ha el concepte ‘ensenyar la poteta’, que consisteix a dir una
cosa, gruixuda i important, que després rectifiques, però que ja has dit. El
missatge ha estat enviat a qui l’ha de rebre. Això han fet totes dues
institucions.
7. Són dos fets aïllats o hi ha
més indicis que la comunitat diplomàtica va canviant d’opinió sobre
Catalunya?La comunitat internacional no canvia d’opinió sobre
Catalunya: només es va adaptant a la realitat, com li correspon de fer.
Preferirien que no hi hagués independència, però si n’hi ha –i la diferència és
que ara la veuen més que possible– s’hi adaptaran tan de pressa com puguen.
D’indicis, n’hi ha més, pràcticament des dels atemptats del 17 d’agost. Per
exemple, el gest de la gendarmeria francesa cap als Mossos a les xarxes socials
o les reunions del consellers Romeva amb els ministres d’Afers Estrangers
francès i alemany.
8. Podem dir, doncs, que Catalunya
serà reconeguda internacionalment després del referèndum?No.
Segurament això no passarà, encara. Com hem dit, hi haurà un moviment de
reconeixement diplomàtic dels estats, no de la Unió Europea com a tal. Però no
crec que siga immediat. Aquest moviment dependrà molt de què passe i sobretot de
com passe. L’estat espanyol paga ara la prepotència i la manca de lleialtat que
tots els estats membres de la Unió han rebut una vegada o una altra en el curs
dels anys. Té moltes factures a pagar. Tret que Espanya origine un daltabaix, és
molt probable que el reconeixement oficial arribe una volta aprovada la
constitució de la república, és a dir, quan ja ens hàgem consolidat plenament
com a estat. Per tant, d’ací a un any, pel cap baix. Ara, des del primer minut,
en aquelles coses que són fonamentals hi haurà canals diplomàtics oberts. És
evident que l’Europol resoldrà la situació dels Mossos immediatament. I el Banc
Central Europeu s’instal·larà a Barcelona discretament. Es trobarà la manera que
Barcelona no reste fora de la zona Schengen. Seran operacions per a evitar
maldecaps als altres estats, però reforçaran immediatament la república
catalana, és clar.
9. Quan veurem Catalunya en
l’ONU?Al final de tot. D’ací a uns quants anys. En principi, fins
que no hi haja l’acord amb Espanya, que és inevitable però que la intransigència
espanyola pot retardar anys. Les primeres institucions que obriran la porta a la
Catalunya independent seran entitats dependents del Consell d’Europa o el
Consell d’Europa mateix, i entitats de caràcter clarament tècnic, com ara l’FMI
i les unions postals, de comunicació o semblants. Així que Catalunya torne a
formar part de la Unió Europea, el procés s’accelerarà i l’entrada en l’ONU
caurà pel seu pes. Però difícilment abans que Espanya accepte de negociar un
acord per al repartiment del deute amb Catalunya.
10. Podem estar tranquils, doncs?
Què indica tot això que passa?Podem estar molt tranquils. La tasca
de la diplomàcia catalana, tant del govern com de la diplomàcia pública
representada sobretot pel Diplocat, s’ha fet molt bé. Avui totes les
cancelleries saben que Catalunya és un subjecte seriós i previsible, que coneix
les regles de la política internacional i les fa servir. Això és molt important
i és a la base de tot el que passa. La diplomàcia no la fan els titulars de
diaris sinó els cables de les ambaixades i tot fa pensar que a les ambaixades a
Madrid i a les institucions unilaterals comença a prendre cos la visió que
Catalunya farà allò que va dir que faria i que Espanya no ho podrà evitar. El
pragmatisme és el fonament de la diplomàcia i, per tant, ara tots ja assenten
les bases per poder dialogar amb ‘el govern o l’entitat’ que isca del
referèndum. Perquè ningú no vol, de cap manera, restar fora de joc i sense
interlocutor vàlid. I ara mateix Espanya ja no està en condicions de garantir
que el dia 2 serà la interlocutora real sobre qualsevol fet que passe al
Principat.
Font: El tomb diplomàtic sobre Catalunya: què ha passat? | VilaWeb
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Google+: https://plus.google.com/u/0/1006401424208124
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada