traducció - translate - traducción

20.8.17

Així s’ha desplegat l’estratègia de difamació contra l’independentisme després dels atemptats

Els principals mitjans espanyols han barrejat, des del primer moment de la matança, els atemptats amb el procés d'independència



No feia ni una hora que una furgoneta havia atropellat desenes de persones a la Rambla de Barcelona quan, encara enmig del pànic i de la confusió, El Periódico publicava una ‘exclusiva’ amb aquest titular: ‘La CIA va avisar fa dos mesos als Mossos d’Esquadra del risc d’atemptat a la Rambla de Barcelona’. Tot un cop contra el cos policíac que des del primer moment de l’atemptat va assumir la investigació i la cerca dels autors de la matança.
En la notícia, no hi ha cap font contrastada que certifiqui la veracitat d’aquesta informació (‘segons que ha pogut saber aquest diari’) i cap altre mitjà de comunicació internacional no n’ha informat ni li ha donat credibilitat. De fet, un mitjà del prestigi de The Economist
s’hi ha referit però sense donar-li gaire crèdit: ‘El Periódico, un diari, diu que la CIA va advertir Espanya d’un atac imminent a Barcelona, però sembla que hi manquen detalls específics’.

The Washington Post desmenteix El PeriódicoL’actuació dels mossos en les hores posteriors, aturant l’atemptat de Cambrils, detenint presumptes membres de la cèl·lula, establint la connexió entre ells en poc temps, i fent una gestió mesurada de la informació que difonien a la xarxa, ha fet que no hi hagués dubtes sobre la professionalitat del cos. No solament això, sinó que també han rebut elogis, com els que recull el diari The Washington Post, on hi ha una veu experta (i identificada) que contradiu El Periódico. El director del Centre Internacional per a l’Estudi de la Radicalització i la Violència Política de Londres, Peter Neumann, declara: ‘Jo no diria que les autoritats catalanes hagin fracassat a gran escala. De fet, s’han preparat de manera sistemàtica per prevenir atacs aquests últims anys.’ I posa l’exemple de com van evitar el 2008 ‘un gran atac contra la xarxa de transport públic’.

El País i El Mundo ataquen, menys de dotze hores desprésLa notícia d’El Periódico va sobtar, pel moment en què es produïa i contra qui anava adreçada. Però va tenir poc recorregut, i en aquelles primeres hores després de l’atemptat eren les autoritats catalanes qui informaven i donaven explicacions de la situació de crisi. Silenci per part del govern espanyol; Rajoy va trigar set hores a comparèixer, sense admetre preguntes i deixant de banda els Mossos en la reunió a la delegació del govern espanyol. Malgrat això, l’endemà mateix de l’atemptat, els dos principals diaris de Madrid, El País i El Mundo, atacaven en sengles editorials el govern català i els polítics catalans per l’independentisme. I ho feien arran de l’atemptat de Barcelona. Rajoy era aplaudit.

Vegem-ho. El País deia: ‘Celebrem que Rajoy hagi decidit d’encapçalar, juntament amb la delegació del govern a Catalunya, la supervisió de les operacions de resposta a l’atac.’ I afegia: ‘‘Lamentablement, el brutal atemptat terrorista que ha viscut Barcelona coincideix amb un moment de màxima confusió política a Catalunya. Un atac com aquest ha de ser un toc d’atenció que retorni a la realitat les forces polítiques catalanes que, des del govern, el parlament o els moviments per la independència, han fet de la quimera secessionista l’única activitat de l’agenda política aquests últims anys. És l’hora d’acabar les absurditats democràtiques, la violació flagrant de les lleis, els jocs d’enganys, els tactismes i els oportunismes polítics.’

Bassets i la ‘turismofòbia’Aquell mateix dia el director adjunt d’El País Catalunya, Lluís Bassets, publicava aquest article en què alertava dels perjudicis d’un dels debats principals dels procés d’independència, que és el del paper dels Mossos. Concretament, deia que el debat sobre quina autoritat havien d’obeir els Mossos d’Esquadra podia causar ‘una fissura en la seguretat de tothom’, cosa que ‘de ben segur’ voldrien ‘aprofitar els terroristes’. A més, vinculava l’atemptat amb la campanya d’Arran contra la pressió turística. ‘Les expressions i pintades que designen els turistes com a terroristes han trobat un ressò sinistre en l’atemptat. Segur que els seus eixelebrats autors no van arribar tan lluny en la seva imaginació, com tampoc no és lícit de pensar que les ments dirigents del terror hagin atès específicament aquestes crides de connotacions criminals. Però l’efecte sagnant hi és, a pocs dies de les apel·lacions contra els estrangers. El més suau que es pot dir és que hi ha una frivolitat irresponsable i en bona part culpable en les organitzacions polítiques que han emprès aquestes campanyes d’agitació caire xenòfob i, lògicament, també en els que s’associen amb ells o requereixen els seus vots parlamentaris.’

El Mundo recupera la difamació de Fernández DíazEn canvi, l’atac d’El Mundo recuperava una campanya de difamació contra polítics independentistes que va començar Jorge Fernández Díaz quan era ministre de l’Interior, en què tant ell com mitjans espanyols relacionaven directament independentisme i gihadisme. El Mundo deia en l’editorial de l’endemà de l’atemptat que Catalunya era ‘l’autonomia en què la comunitat islàmica presenta més símptomes de fonamentalisme’. Afegia: ‘Això hauria de fer reflexionar les autoritats catalanes sobre una política d’acollida en què de vegades els interessos electoralistes, vinculats a l’independentisme, han passat davant de la seguretat nacional.’

En l’editorial d’avui encara ha anat més lluny: ‘Avui no podem oblidar com el nacionalisme ha anat alimentant una veritable bomba en afavorir l’arribada d’immigrants de països musulmans en detriment dels de països hispanoparlants, com a part de l’estratègia de ruptura d’Espanya. Així, s’ha contribuït a convertir Catalunya en un dels centres neuràlgics per a grups salafistes. Res d’això explica per si sol un acte de barbàrie. Però els responsables polítics estan obligats a reflexionar i a actuar en conseqüència.’

Les paraules manipulades de PuigdemontNo solament hi ha hagut l’expressió d’una línia editorial antiindependentista enmig de la tragèdia dels atemptats de Barcelona i Cambrils. També hi ha hagut mostres de manipulació per a mirar de reforçar aquesta tesi que barreja el procés independentista amb els atemptats. L’exemple més clar és el d’unes declaracions de Carles Puigdemont ahir a Onda Cero, que són tergiversades i difoses a pràcticament tots els mitjans de comunicació espanyols, en titulars com aquest: «Puigdemont: ‘Els atemptats no canviaran el nostre full de ruta sobre el procés’».

Arran d’aquestes suposades declaracions, el ninotaire Peridis ha publicat aquesta vinyeta a El País. Una vinyeta que ha causat una enorme polseguera a la xarxa. Sobretot pel fet que es basa en una manipulació. Així ho explicava a Twitter l’usuari @rcalabria:







I així evidencia la manipulació de les declaracions de Puigdemont aquest vídeo elaborat per un altre usuari, @llimoo:

video

En efecte, l’entrevistador d’Onda Cero li demanava si l’atemptat modificava ‘d’alguna manera els plans del govern de Catalunya respecte del procés independentista’. I la resposta de Puigdemont va ser aquesta: ‘És que no entenc que tingui absolutament res a veure. El que no canviarà en absolut serà la nostra política de seguretat pública. Em sembla que barrejar el que ha de ser una prioritat de resposta a l’amenaça terrorista i l’atenció a les víctimes amb unes altres coses és literalment miserable’.

Més exemples de mitjans espanyols que segueixen aquesta mateixa línia, només un dia i mig després de l’atemptat: El Español diu en l’editorial d’avui: ‘Les actuals circumstàncies han posat de manifest com n’és d’absurda la independència. No és possible en una Europa subjecta a atacs com els que acabem de patir a Espanya […]. Ni Brussel·les no pot consentir que Catalunya sigui un risc per al continent com a porta d’entrada del terrorisme islamista, ni Catalunya no es pot permetre de quedar fora de la xarxa d’auxilis mutus de la Unió Europea. És a dir, més enllà de l’estat, la Unió Europea mateixa no permetrà mai aquesta escissió dins seu […]. Puigdemont i els qui amb ell donen suport a la independència haurien d’aterrar a la realitat.’

Un altre front obert aquestes últimes hores per part d’alguns diaris té a veure amb la presència o l’absència de pilones a la Rambla, que eventualment haurien impedit que la furgoneta accedís al passeig central. De pilones, no n’hi ha, i aquest fet ha estat presentat com un enfrontament entre l’ajuntament d’Ada Colau i el govern de Carles Puigdemont. Per exemple, La Vanguardia titulava així aquesta notícia: ‘Colau culpa el govern per la manca de proteccions a la Rambla’.

Tota aquesta ofensiva mediàtica s’ha esdevingut pràcticament des del primer moment de l’atemptat. El diputat de Junts pel Sí Germà Bel ho ha fet notar amb una sèrie de piulets, en què ha posat alguns d’aquests exemples que hem examinat i ho ha interpretat així: ‘Avui és el dit de Soraya Sáenz de Santamaría que marca el camí als propietaris i directius de mitjans consumits pel deute. I el post 17-A consisteix a alterar la naturalesa del debat polític a Catalunya, vinculant atemptats i independència. Igualet que l’11-M.’

Font: Així s’ha desplegat l’estratègia de difamació contra l’independentisme després dels atemptats | VilaWeb http://www.vilaweb.cat/noticies/aixi-sha-desplegat-lestrategia-de-difamacio-contra-lindependentisme-despres-dels-atemptats/ 

Pots seguir Boladevidre

Share/Bookmark

5.8.17

MÉS PREPARATS QUE MAI!

Queden menys de 2 mesos per al Referèndum. Ara cal estar més preparats que mai! El govern espanyol està fent servir totes les eines per aturar la democràcia. Estiguis de vacances o no, estigues alerta per defensar la democràcia quan toqui! 

No podem tolerar l'abús de poder de l'Estat espanyol, que amb la Guàrdia Civil interroga treballadors de la Generalitat i representants del Pacte Nacional pel Referèndum. Sens dubte, l'Operació Catalunya continua amenaçant els nostres drets i llibertats i evidencia la nul·la voluntat democràtica de l'Estat.

Per això Crida per la Democràcia és imprescindible, necessitem la teva energia!
Fes córrer aquest vídeo per denunciar un govern espanyol demofòbic i reclamar el nostre dret. Alcem la veu per exercir la democràcia: el proper 1 d’octubre omplirem les urnes!


BONES VACANCES
TORNO EL 21 D'AGOST



Pots seguir Boladevidre


Share/Bookmark

4.8.17

La marxa cap al feixisme | Cotarelo


Fa uns dies, el ministre de l'Interior, hereu de l'insòlit Fernández Díaz, acusava els nacionalistes d'utilitzar les institucions amb fins partidistes. Tenint en compte que aquest ministre és militant del PP i jutge al mateix temps, que va ser alcalde de Sevilla, també del PP, el seu queixa només es pot entendre com una típica projecció neuròtica perquè emprar les institucions públiques amb fins partidista és justament el que fa ell i, en escala molt més gran el seu partit.

I quin partit! Ell mateix està imputat en dos processos penals; a les seves files compta amb uns 900 militants i càrrecs públics així mateix imputats penalment i sosté un govern del que han dimitit ja dos ministres (Mato i Sòria) per corrupció declarada i en té dos de reprovats per les seves pràctiques antidemocràtiques. A més, el seu president, presumpte cobrador de quantiosos sobresous procedents de la caixa B, acaba de declarar com a testimoni en un dels processos per corrupció de la Gürtel i, encara que la seva declaració s'ha atingut al model de la infanta Cristina (no sé res, no me'n recordo, no em consta, això ho portava el meu marit), és possible que hagi comès perjuri ja que va negar en seu judicial tenir cap coneixement dels aspectes econòmics de la seva gestió com a director de campanya electoral del PP sent així que hi ha proves fefaents que coneixia perfectament aquests aspectes i fins els explicava en rodes de premsa.

Aquest partit, presumpta associació de malfactors, amb el president dels sobresous ha destruït l'escàs Estat de dret que hi havia a Espanya. Per a la comissió de les seves malifetes, per ocultar-les i, per causar perjudici als seus adversaris ideològics s'ha servit de totes les institucions de l'Estat, les ha instrumentalitzat i les ha pervertit fins a l'extrem que cap d'elles té cap autoritat com no sigui imposant-la a garrotades.

La instrumentalització més escandalosa és la del Tribunal Constitucional, presidit durant anys per un ex-militant del PP que va ocultar aquesta condició davant la comissió del Senat que havia de nomenar-lo. En qualsevol lloc aquest escamoteig seria motiu de cessament fulminant. Aquí, ni s'esmenta. Aquest president i una majoria de components d'aquest òrgan polític que es fa passar per tribunal ha vingut actuant al servei del govern del PP. No content amb això, el govern de la dreta, amb la seva majoria parlamentària absoluta en la legislatura anterior, va imposar una reforma del reglament del tribunal que el converteix en agent executor de les seves pròpies sentències al servei del govern. Els components d'aquest pintoresc òrgan, per majoria (si més no, hi va haver tres vots en contra de caràcter crític) van acceptar convertir-se en una cosa tan contraria a l'esperit mateix del dret i la justícia com jutge i part. Fins i tot més, donada la seva submissió al poder polític, en el fons, el que aquesta reforma aconsegueix és convertir el govern en l'amo absolut del Tribunal Constitucional. Qualsevol semblança amb un Estat de dret és una quimera.

I no només el Tribunal Constitucional. El govern està utilitzant el conjunt de la judicatura, literalment plena de jutges del PP i l'Opus (que vénen a ser el mateix) per als seus fins partidistes, tenint en compte que ja no és possible emprar l'exèrcit, que és el que veritablement voldria. Així, interfereix en els procediments, recusa jutges, n'imposa d'altres de la seva corda ideològica i així resulta que, quan el Tribunal Suprem anuncia que estudiarà una prova de la Gürtel que podria anul·lar el conjunt del procés, tothom sap que, en cas de produir tanta barbaritat, es deuria, com sempre, a pressions dels governants.

Del que aquests estan fent amb totes les instàncies administratives i els mitjans de comunicació no val la pena parlar-ne. Totes i tots al servei incondicional d'un partit corrupte i cleptocràtic que, en un intent desesperat per impedir per la força un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i de la convocatòria del qual, paradoxalment, n'és un dels principals responsables, ha portat el país al punt inevitable de ruptura .

Si el govern és corrupte, els jutges partidistes, l'administració prevaricadora i els mitjans lacais del poder polític, el resum final i inevitable serà el feixisme. El procés de feixistització que parlava Poulantzas s'agilita notablement a Espanya, on ningú de la dreta ha condemnat encara (i molt menys ha fet alguna cosa en contra) el llegat d'un règim franquista genocida i delinqüent. Els seus hereus, a dia d'avui al govern, practiquen la mateixa política arbitrària, repressiva, tirànica que el seu model i per això no el condemnen, perquè no tenen la talla moral necessària per repudiar aquell règim assassí i les seves conseqüències.

I l'esquerra? A la vista està que està tractant de fugir d'estudi, d'ignorar l'avanç del feixisme amb la vergonyosa esperança que, quan aquest cometi més crims dels que ja està cometent no caigui sobre ella part de la repressió. És una esquerra covarda i submisa, incapaç de fer front a l'avanç del feixisme perquè, en tractar la manera d'afrontar la reivindicació independentista catalana, en el fons, coincideix amb la dreta. Proferirà uns gemecs quan la repressió abasti nivells intolerables per passar després a aquests politiquejos d'aliances i desaliances de parlaments i governs, com si el problema més greu que té Espanya avui, tant en el marc polític com en l'econòmic i el moral, no fos Catalunya .Per a vergonya seva, els esdeveniments estan posant en evidència la misèria moral i intel·lectual d'aquestes esquerres que de tals no en tenen res. Puigdemont ja ha anunciat que no acceptarà cap decisió de qualssevol autoritat espanyola que l'inhabiliti i ha col·locat el problema en les seva dimensió real: la legitimitat democràtica enfront de l'arbitrarietat disfressada de legalitat. I l'esquerra callada o, el que és pitjor, donant la raó als repressors neofranquistes per pur terror. De la legitimitat democràtica, vam passar al principi de desobediència civil, base mateixa de la democràcia enfront de la tirania de la majoria i el mateix Puigdemont adverteix que està disposat a anar a la presó per defensar el referèndum. Que no tingui cap dubte l'esquerra: amb ell hi aniran molts, catalans i no catalans, que defensem el dret d'autodeterminació de Catalunya. Llvors, però, de l'esquerra espanyola no en quedaran ni les espines.

Font: Palinuro: La marcha hacia el fascismo https://cotarelo.blogspot.com.es/2017/08/la-marcha-hacia-el-fascismo.htmlhttps://cotarelo.blogspot.com.es/2017/08/la-marcha-hacia-el-fascismo.html

Pots seguir Boladevidre
Facebook   https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter:         @Boladevidre
Google+:     https://plus.google.com/u/0/1006401424208124 
Share/Bookmark

3.8.17

Tret de sortida de la campanya unitària del sí


Per: Redacció

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) presentarà avui la ‘Campanya del sí’, en la qual participaran entitats i partits independentistes i que ha de servir per a mobilitzar la ciutadania perquè voti en el referèndum de l’1 d’octubre i ho faci a favor de la independència.

L’acte es farà a la plaça del Rei de Barcelona, a dos quarts de dotze del matí i hi assistiran representants de tots els partits independentistes al parlament (PDECat, ERC, Demòcrates i la CUP) i entitats sobiranistes.

La jornada donarà el tret de sortida a la campanya unitària a favor del sí, ja que, fins ara, els partits i les entitats independentistes han anat fent campanya pel seu compte però no de manera conjunta. De fet, fa setmanes que partits, ANC i Òmnium van començar les respectives campanyes. I, tot i que s’han mostrat disposades a fer actes col·lectius, mantindran els que ja tenien previst de fer pel seu compte.


Pots seguir Boladevidre

Share/Bookmark

1.8.17

Així s’aprovarà la llei del referèndum ara que el TC ha suspès la reforma del reglament

El Tribunal Constitucional ha suspès la reforma del reglament del parlament que permetia l'aprovació de lleis per lectura única

Presentació del projecte de llei del referèndum al parlament.

El ple del Parlament de Catalunya va aprovar la setmana passada una reforma de l’article sobre l’aprovació de lleis per lectura única. Pocs minuts després, Mariano Rajoy demanava al consell d’estat un dictamen urgent per a poder impugnar la reforma i, a continuació, presentava la petició de suspensió al Tribunal Constitucional. Fins ara, l’article 135 del reglament del parlament exigia la signatura de tots els grups per a tramitar proposicions o projectes de llei per la via ràpida de lectura única. La votació de dimecres passat habilita els grups del parlament a tramitar lleis per lectura única amb el suport de la majoria absoluta de la cambra. Aquest canvi ha de facilitar que les lleis que es tramiten sota l’amenaça constant de la repressió política i judicial espanyola puguin esquivar els entrebancs i el filibusterisme practicat per l’estat espanyol i els grups que defensen l’statuo quo.

Ara, un cop la reforma ha estat impugnada al Tribunal Constitucional pel govern espanyol i ha quedat suspesa automàticament en aplicació del reglament del tribunal, cal veure quines alternatives té la majoria parlamentària per a aprovar la llei del referèndum d’acord amb el mandat democràtic electoral. I quines són aquestes alternatives?

Dues vies
Per començar, es presenten dues opcions bàsiques: no acatar la suspensió del Tribunal Constitucional de la reforma del parlament o tramitar la llei per la via ordinària. Totes dues opcions són conflictives i el govern i la majoria parlamentària les volen evitar. La desobediència a una suspensió del Tribunal Constitucional de la reforma aprovada incompleix, d’entrada, la doctrina que vol seguir el grup majoritari de Junts pel Sí: mantenir la legalitat vigent fins a l’aprovació parlamentària –democràtica i majoritària– d’una nova legalitat catalana. A més, en aquest cas, la desobediència exigiria la complicitat de la mesa del parlament, la junta de portaveus, els grups parlamentaris, etc.

Dos inconvenients per a la tramitació ordinària
La via de la tramitació ordinària –el procediment legislatiu comú, segons el reglament– té dos inconvenients. El primer: els terminis són massa llargs i seria complicat d’arribar a temps per a fer la convocatòria del referèndum per a l’1 d’octubre, tal com s’ha anunciat. Cal tenir en compte que el recorregut pot durar gairebé quaranta dies, si s’exhaureixen els terminis previstos i es convoquen les comissions i els plens imprescindibles sense deixar passar setmanes entre cada tràmit. Si hi afegim que, entremig, es farà l’aturada de vacances de la primera quinzena d’agost, és impossible tenir la llei aprovada per aquest procediment comú. El segon inconvenient: la vulnerabilitat del procés. És a dir, la tramitació de la llei quedaria exposada a les inclemències político-judicials de manera constant. En aquest cas, no s’impugnaria el reglament sinó la llei abans de poder ser aprovada al ple del parlament. La via del procediment legislatiu comú queda descartada per la majoria parlamentària.

Quina opció queda?
Si la majoria parlamentària troba obstruïts els camins normals que ja hem comentat, tan sols té un últim recurs: l’article 81.3 del reglament del parlament. L’article 81 regula el funcionament de l’ordre del dia dels plens. I el tercer punt d’aquest article diu: ‘L’ordre del dia del ple pot ésser alterat si aquest ho acorda, a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del parlament, i també pot ésser alterat quan hi obliga el compliment d’una llei. Si s’hi ha d’incloure un assumpte, aquest ha d’haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d’ésser-hi inclòs, llevat d’un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta.’

Acord explícit per majoria absoluta
Diu que l’ordre del dia pot ser alterat a petició de dos grups. I que s’hi pot incloure un assumpte que hagi complert els tràmits reglamentaris ‘llevat d’un acord explícit en sentit contrari’ per majoria absoluta. Per tant, la proposició de llei del referèndum d’autodeterminació presentada per Junts pel Sí i la CUP podria arribar a votació al ple sense haver passat els tràmits que indiquen el procediment legislatiu comú o el procediment de lectura única (que en aquest supòsit hauria estat suspès pel Tribunal Constitucional).

El precedent que no agrada a la minoria
El 81.3 és un articulat que ja ha estat motiu de discussió dels grups parlamentaris, almenys en una ocasió recent. El 17 de maig passat, els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP van demanar d’alterar l’ordre del dia, fent servir el 81.3 del reglament, per sotmetre a votació unes resolucions que exigien al govern que canviés la posició dins el consorci del Palau de la Música de manera que acusés CDC pel cas de les comissions per obra pública. A més, aquell dia, a banda d’incloure aquest punt a l’ordre del dia, el parlament també va aprovar per unanimitat d’escurçar el període per a la presentació d’esmenes de set dies a setanta-cinc minuts i ometre’n la publicació al diari oficial de la cambra.

Interpretacions interessades de l’article
L’alteració de l’ordre del dia a petició de dos grups –com estipula el reglament– i l’escurçament dràstic del període de presentació d’esmenes es poden fer segons l’article 81.3 per ‘un acord explícit’ de la majoria absoluta. El 17 de maig, els grups contraris al referèndum de l’1 d’octubre es van afanyar a dir que calia una votació per unanimitat per a fer aquestes dues alteracions. Però el reglament és molt clar en el seu articulat. Estipula que l’alteració es pot fer ‘a proposta del president o a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels membres del parlament’ i pot incloure’s un punt que no hagi complert els tràmits habituals si hi ha l’acord explícit de la majoria absoluta.

Compliment d’una doctrina en previsió dels tribunals internacionals
Tot amb tot, si els grups contraris al referèndum o el govern espanyol s’entesten a impedir l’acompliment del mandat democràtic del govern i de la majoria parlamentària en relació amb el referèndum d’autodeterminació, ho hauran de provar una vegada ja s’hagi aprovat la llei. I el segon punt de l’article tercer de la llei en qüestió diu: ‘Aquesta llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i a garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya.’

Per tant, s’haurà establert una llei per vies legals i reglamentàries que prevaldrà per damunt de les que hi puguin entrar en conflicte, inclosa la constitució espanyola. La doctrina d’instaurar una llei sense incomplir la llei –invocada especialment per al compliment dels requeriments de la sentència sobre Kossove i els hipotètics processos judicials futurs en tribunals internacionals– haurà trobat el seu camí, també en aquest cas.


Pots seguir Boladevidre

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.