traducció - translate - traducción

2.5.17

Les vuit accions que caldrà fer l’endemà del referèndum d’independència

Analitzem quin camí hauran de seguir les institucions catalanes en cas de victòria sobiranista


Pere Cardús - Segueix @perecardus

Les dificultats per a arribar a fer el referèndum no les nega ningú entre els qui tenen responsabilitats polítiques en el procés cap a la independència. L’estat espanyol posarà tants entrebancs com pugui per evitar que es faci. El govern de la Generalitat insisteix del dret i del revés que no l’aturarà res d’ací al setembre i que tan sols una acció de violència física de l’estat impediria que es fessin les votacions. Si és així, ja cal preveure des d’ara quins seran els primers passos a fer en cas que el resultat sigui favorable a la independència. El govern té plans d’actuació en molts àmbits, preparats per les conselleries. Hi ha qüestions que són més d’ordre polític general. El procés de desconnexió en cas de victòria del sí no serà cosa de pocs dies, però sí que hi ha algunes accions que caldrà fer des del primer moment. Vegem-ne algunes.

Proclamar la independència
És evident que el primer pas després de la victòria del sí a la independència en el referèndum ha de ser la proclamació de la independència. Totes les accions que vindran a continuació tindran sentit si prèviament s’ha anunciat la creació d’un nou estat català. Com a estat i com a govern d’un estat, la Generalitat podrà ordenar les accions que vénen a continuació.

Calendari de desconnexió
Com una mostra de les noves formes de l’estat català en matèria de transparència, el govern haurà de presentar públicament el calendari de la desconnexió. Almenys, una previsió que indiqui com vol que es desenvolupin els fets els mesos següents al referèndum fins a la convocatòria d’eleccions constituents i la creació de la nova assemblea parlamentària. Per minorar la incertesa lògica que tindran els ciutadans, és important que el govern ofereixi signes de confiança i de previsió.

La carta
Acaba de néixer un nou estat al món i cal comunicar-ho als altres membres d’aquesta comunitat. El govern ha d’enviar una carta als governs, als ambaixadors i als cònsols per anunciar-los que s’ha proclamat la independència de Catalunya. En aquesta carta, s’hi ha d’expressar la voluntat d’establir relacions bilaterals i la voluntat del nou estat de cooperar en els afers d’interès comú i global. Aquesta missiva –o una d’específica per a cada cas– s’ha d’enviar també als organismes internacionals amb els quals calgui establir contacte de bon principi. Per exemple, la Unió Europea, l’OTAN, l’Organització Mundial de la Salut, etc. Més endavant es podran revisar els convenis i la pertinença a cadascun d’aquests organismes segons que decideixi la població i l’assemblea constituent.

La retirada
Amb un estat propi, no hi haurà cap raó per a tenir electes als parlaments d’un altre estat. Per tant, caldrà anunciar la retirada dels diputats i senadors elegits a les circumscripcions del Principat. En canvi, sí que caldrà designar una comissió negociadora de la desconnexió, que podria comptar amb els ex-diputats i ex-senadors que ho vulguin, juntament amb experts en les matèries que caldrà negociar amb l’estat espanyol.
Govern d’estat
L’accés a la independència ha de tenir també conseqüències en la configuració i en la forma del govern. El govern actual té la forma que exigeix la definició de competències del règim autonòmic. Per a ser un govern d’estat, haurà d’abastar tota mena d’afers que actualment no domina. Per exemple, aspectes de la seguretat i de la defensa, control aeri i portuari… Per tant, caldrà fer una ampliació del govern, potser també en nombre de departaments (es diran ministeris?).

Reguitzell de decrets
Aquest govern del nou estat haurà de portar al parlament la creació d’unes quantes estructures d’estat, organismes i institucions imprescindibles per a funcionar amb normalitat. Per qüestions de seguretat jurídica, econòmica, comercial i ciutadana, caldrà crear la Banca Pública de Catalunya, l’òrgan directiu del sistema de justícia, l’Agència de Protecció Social, una Agència de Seguretat i Intel·ligència, el servei de Correus, l’Agència de la Seguretat Aèria i l’Autoritat d’Inversions i Mercats, entre més. Algunes d’aquestes institucions seran exigides per la comunitat internacional si se cerca l’acceptació i el reconeixement.

Prendre el control
En termes d’efectivitat del control del territori i de la població, caldrà fer algunes actuacions que tenen a veure amb els cossos de seguretat. Un dels aspectes més urgents serà el control de les vies d’accés al país. Parlem dels aeroports, els ports i els passos fronterers per carretera. El control de les duanes és un aspecte primordial per a fer efectiva la independència. En aquest mateix sentit, hi ha algunes infrastructures sensibles que exigiran una vigilància especial els primers mesos de la independència. Parlem d’instal·lacions logístiques, de generació d’energia, de seguretat, de telecomunicacions, etc.

Un nou compte d’ingrés
El nou estat serà viable si té diners per al funcionament normal. Per això, caldrà que tan aviat com es comenci la desconnexió s’activi el cobrament dels imposts de gran volum. Caldrà que el govern comuniqui a les entitats que fan el cobrament de les declaracions fiscals que a partir d’aquell moment hauran de fer l’ingrés als comptes de l’Agència Tributària de Catalunya. A banda de començar a cobrar els imposts generals, caldrà fer efectius sistemes de finançament exterior. S’ha parlat sovint del crèdit pont concedit per estats tercers i per grups d’inversió per a superar els primers mesos fins que l’Agència Tributària funcioni al cent per cent. Aquesta també serà una de les accions prioritàries de les primeres hores després del referèndum.

Font: Les vuit accions que caldrà fer l’endemà del referèndum d’independència | VilaWeb
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.