traducció - translate - traducción

1.4.17

El sí guanyaria amb un 66% i perquè

Segons el CEO, la participació seria del 73,4% i el no obtindria un 33% dels sufragis



El sí a la independència guanyaria un referèndum unilateral amb un 66% dels vots, segons les dades del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). La participació seria altíssima, d’un 73,4%, quatre punts menys que a les eleccions del 27-S, quan van votar un 77,5% dels electors, però superior a totes les altres eleccions al Parlament de Catalunya.

La dada de participació s’obté a partir de la suma dels partidaris de la independència (43,3%), els contraris (22,2%), els vots en blanc (6,2%) i el vot nul (1,2%). L’abstenció, els indecisos i els que no responen no s’hi compten, perquè no formarien part dels sufragis. Encara que un percentatge d’indecisos es decantés per alguna de les opcions, el resultat no canviaria significativament.
Amb aquestes xifres, el resultat és que, entre els que diuen que anirien a votar al referèndum sense acord, un 59% dels enquestats votarien a favor de la independència i un 30% en contra, mentre que prop d’un 8% votarien en blanc o nul i encara hi hauria un 6% d’indecisos.  Per traduir aquestes dades a vot de referèndum, caldria descomptar-ne els qui no saben encara què farien i els vots en blanc i nuls, i en resulta un 66,1% per cent de vots afirmatius contra un 33,9% per cent de vots negatius.

Una participació altíssima
El nou baròmetre mostra que un 73,7% dels votants és favorable a un referèndum, dels quals, un 50,4% està d’acord a fer-lo encara que no ho vulgui el govern espanyol. Però aquest 50,4% no serien els únics que participarien en un referèndum sense acord, sinó que el percentatge de la població que hi participaria, encara que de bon començament no fos partidari de la convocatòria, és molt superior.

Concretament, a la pregunta de si es fes un referèndum per decidir la independència ‘convocat i organitzat per la Generalitat i sense acord del govern espanyol’, un 20,7% hi respon que s’abstindria d’anar a votar, però, en canvi, un 65,5% aniria a votar a favor o en contra, a més d’haver-hi un 8% que votaria en blanc o nul i un 6% d’indecisos.

Entre els independentistes, gairebé tothom aniria a votar, però una de les dades que més es destaca és que una majoria de contraris a la independència també hi acudirien. És especialment important que més del 50% dels votants de totes les formacions unionistes participarien en el referèndum convocat per la Generalitat. De fet, entre els contraris a la independència, n’hi hauria més que anirien a votar que no pas que s’abstindrien.

Per exemple, un 68,4% dels votants del PP anirien a votar: un 61,5% votaria en contra i un 7% en blanc. El 29,8% s’abstindrien. Entre els votants del PSC, un 60,7% també participarien en el referèndum –un 10% votaria sí la independència–, i un 33,6% s’abstindrien.

En el cas de Catalunya Sí que es Pot, la participació en un referèndum unilateral pujaria fins al 73,4%, amb una majoria de favorables a la independència, i un 18,2% no votaria. És el partit que té més indecisos: un 8,4%.

La voluntat de participar en un referèndum sense acord amb l’estat espanyol pren importància amb les dades de l’enquesta, perquè només un 17,6% dels ciutadans considera molt probable o bastant probable que el govern espanyol acabi oferint un acord acceptable per la majoria del Parlament de Catalunya.

L’opció que arribi una oferta acceptable de l’estat també és vista amb escepticisme entre els votants de partits contraris al dret de decidir: Ciutadans (26,5%), PP (21%) i PSC (20,8%).
Les diferencies respecte del baròmetre de GESOP de desembre és, principalment, que, a mesura que es van eliminant ‘terceres vies’, un percentatge més alt dels contraris a la independència semblen disposats a votar en el referèndum, tot i votar contra l’estat independent.

Les dues possibilitats contraposades
Fa uns quants mesos ja es preveia que els contraris a la independència només tenien dues maneres contraposades de capgirar el resultat. Una opció seria boicotar totalment el referèndum i aconseguir que aquesta acció desmobilitzés prou tots els votants perquè la participació fos molt baixa i, per tant, es qüestionés la legitimitat del referèndum.

Els resultats del baròmetre semblen dificultar encara més la primera opció, car avui una majoria de votants de tots els partits tindrien intenció de votar i, per tant, se’ls hauria de convèncer perquè no hi anessin. No sembla senzill, encara menys quan els partits que voten ja han deixat clar que s’oposen al referèndum unilateral.

A més, caldria afegir el 72% dels votants de CSQP que diuen ja ara que hi participarien, dels quals la meitat a favor de la independència. I només amb CSQP ja seria factible d’arribar a una participació del 60%.

La segona opció seria  acceptar l’envit i provar de mobilitzar tants partidaris del no com fos possible.

Majoria partidària al referèndum
Un 50,3% és partidari que el referèndum es convoqui per més que no ho vulgui l’estat espanyol, i un 23,3% respon que n’és favorable, però només si és acordat amb l’estat. Tan sols un 22,7% es declara contrari al referèndum.

És destacable que pràcticament la meitat dels votants de Catalunya Sí que es Pot es declaren partidaris del referèndum sense acord amb l’estat espanyol: un 47,7% dels votants. A més, un 34,1% dels votants de CSQP votaria sí en un referèndum unilateral i un 27,6% en contra. Un 10% dels votants del PSC també votaria sí en el referèndum unilateral.
La majoria independentista al parlament penja d’un fil
D’una altra banda, Junts pel Sí guanyaria les eleccions amb 58-60 escons (entre 4 i 2 menys que no pas ara), però la majoria independentista al parlament, que és de 68 diputats, podria perillar tenint en compte que la CUP també baixaria fins a 8 diputats (en compte dels 10 actuals). Ciutadans es manté en segona posició, amb 20-21 diputats (ara en té 25), seguit de CSQP que n’obtindria 18-19; el PSC fóra quart, amb 15-16, i el PP n’obtindria 13.

Suspens del govern espanyol
El CEO també inclou una pregunta sobre la gestió del govern espanyol durant aquests darrers mesos. Només un 18,7% dels catalans aproven la gestió de l’executiu de Mariano Rajoy, mentre que un 80,4% el suspenen. A més, un 78,6% dels catalans veu poc probable o gens que el govern espanyol acabi oferint un acord acceptable per la majoria parlamentària de Catalunya.

Font: El referèndum unilateral tindria una altíssima participació i el sí guanyaria amb un 66% | VilaWeb


Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?

Us expliquem amb dades per què diem que, amb les dades del CEO, el sí guanyaria el referèndum unilateral


VilaWeb ha publicat una notícia titulada ‘El referèndum unilateral tindria una altíssima participació i el sí guanyaria amb un 66%‘ i alguns altres diaris destaquen que el no guanya distància respecte del sí en la informació sobre l’últim baròmetre del CEO.

Per què El País, El Periódico, La Vanguardia i Catalunya Ràdio diuen que el no supera al sí i VilaWeb diu que guanyaria el sí?
—Aquests diaris es refereixen al resultat d’una pregunta que ha fet el CEO en els últims baròmetres, que és: ‘Voleu que Catalunya es converteixi en un estat independent?’ El resultat de l’última enquesta és que un 48,5% diu que no i un 44,3% que sí. Des de fa mesos hi havia un cert empat tècnic entre el sí i el no en aquesta opció, amb un lleuger avantatge del no. En la pregunta es demana si hom vol que Catalunya esdevingui independent, sense cap referència a la resposta en cas que demà es convoqués un referèndum. I precisament aquesta és la pregunta que per primera vegada ha formulat el CEO: què votarien els catalans si demà es fes un referèndum convocat i organitzat per la Generalitat. I el resultat és aquest: el sí obtindria un 66% i el no, un 34%. La participació fóra d’un 73%.

D’on traiem la dada del 66% del sí en el referèndum?
—La pregunta que formula el CEO és: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l’acord del govern espanyol, què faria?’ I les respostes són aquestes: un 43,3% diu que votaria a favor de la independència; un 22,2%, que votaria contra la independència; un 6,2% que votaria en blanc i un 1,7% que votaria nul. Hi ha un 20,7% que declara que no aniria a votar, i un 4,7% d’indecisos.

Amb aquestes xifres, el resultat és el següent: entre els que diuen que anirien a votar al referèndum, un 59% votaria a favor de la independència, un 30% en contra i prop d’un 8% en blanc o nul; i encara hi hauria un 6% d’indecisos. Aquestes dades s’han de convertir al format d’un referèndum, és a dir, se n’ha de descomptar els qui no saben encara què votarien (indecisos, però que aniran a votar) i els vots en blanc i nuls. Això significa un 66,1% de vots afirmatius i un 33,9% de vots negatius.

Per què no comptem els vots blancs i els nuls?
—La llei de transitorietat marcarà com es comptabilitza el resultat del referèndum. Ara mateix ningú no sap si els vots blancs i nuls comptaran en el recompte o no. En el referèndum de l’estatut del 2006 sí que comptaven, però en la majoria dels referèndums sobre la independència, com per exemple el d’Escòcia del 2014, no. En el supòsit que comptéssim els vots blancs i nuls com a vàlids, el resultat seria: el sí, un 60,4%; el no, un 31% i el blanc, un 8,6%.

Per què considerem cabdal aquesta dada en la nostra informació sobre el baròmetre del CEO?
—El CEO ha ofert dades sobre la resposta dels catalans en relació amb la independència de Catalunya. Des del 2005 formulava una pregunta amb quatre opcions: un estat independent, un estat federal dins Espanya, una comunitat autònoma i una regió d’Espanya. Fins a mitjan 2012, l’opció preferida era l’estat federal, però des d’aleshores l’opció de l’estat independent ha estat la majoritària.

A la segona onada del baròmetre del 2011 el CEO va incloure-hi una pregunta que demanava, més concretament: ‘Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?’ El resultat era molt favorable al sí. Però des del 2015 la pregunta va canviar i va passar a ser: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?’, més inconcreta i sense referir-se específicament a l’opció de vot en cas de referèndum imminent.

Com que pot ser que algú es declari favorable o contrari a la independència però es comporti d’una manera diferent en cas de poder votar en un referèndum, i com que allò que compta és el resultat del referèndum, VilaWeb s’ha estimat més de destacar el resultat de la pregunta concreta i directa. Alguns mitjans juguen a la confusió referint-se als punts de diferència entre el sí o el no com si es referissin a una pregunta sobre el referèndum, però, de fet, parlen d’una pregunta genèrica sobre la preferència política i arriben a amagar la dada concreta sobre el referèndum.

Vegeu com ho han destacat alguns altres diaris:


Share/Bookmark