No ens coneixíem massa, i per tant no seria oportú que parlés del que desconec. Altres ho faran amb fonament i la precisió que demana la teva grandesa. Sí que penjaré la única foto que et vaig fer, quan encapçalaves aquella enèssima manifestació per defensar la llengua i l'escola en català. Hi ha amics d'Escola Valenciana, i l'amiga comú, M. Antònia Font, de l'STEI mallorquí.
És una petita mostra de l'ample que podien abraçar els teus braços, en una abraçada que abasta el territori natural de la nació catalana. Aquesta nació per la que tant has treballat, i a la que, juntament amb la Carme Forcadell, en J. M. Vila-Abadal de l'AMI, i l'Eduardo Reyes de Súmate, vas liderar. Perquè tu has estat una de les persones que ens ha permès arribar on som i que han construït els viaranys per on vindrà la llibertat esperada. N'estic convençut que ho feies, com tots nosaltres, pels altres i per tu mateixa.
I és això el que ara vull recordar i agrair-te. Que fossis tu i alhora nosaltres, dibuixant perquè nosaltres féssim com tu i la Carme i els altres milions de persones que en un instant màgic, l'any 2013, vàrem coincidir amb les mans enllaçades, esdevenint la prova fefaent que existim. I perquè existim, som i volem ser, i per això et volem aquí, perquè ja he dit que ets nosaltres.
Però una injustícia accidental, t'ha barrat el pas just al moment de la victòria. Just abans de quan tocava aturar-te a descansar i gaudir del fruit de la teva militància i lideratge. I ara, aquest poble, una vegada més abatut per l'infortuni, hem de mirar endavant i retornar-te el privilegi de què hem gaudit mentre has estat nosaltres i entre nosaltres.
És ara, quan nosaltres, el poble, el teu poble, haurem de ser tu perquè segueixis essent entre nosaltres, ja que sense tu, som menys nosaltres.
Que t'acompanyin els estels va dir algú amb encert no fa massa anys. Que t'acompanyi tota l'estelada celestial, mentre nosaltres, gràcies a tu, seguirem lluitant per esdevenir nosaltres.
Quico Romeu
13/02/2016
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada