traducció - translate - traducción

20.2.16

DES DE QUAN EXISTEIX ESPANYA?

Font: He detectat interès per un tema concret... Des de quan existeix Espanya?




Doncs, és un invent molt recent. Podem parlar d’unitat abans dels borbons? No, per que els diversos regnes peninsulars, es governaven de formes molt diferents; eren independents.

I la bandera espanyola?
La bandera espanyola, la instaurà Fernando VII, per Real Decret 13 d’octubre de 1843; per tant a mitjans del segle XIX!

I abans que hi havia?
Una monarquia Absolutista Borbònica. Si bé, no es pot parlar d’unitat, per que alguns dels antics regnes seguien igual que abans, i parlaven llengües diferents; eren els que anaven amb el bàndol Castellà a la Guerra de Successió. Els furs (fueros) d’algunes CCAA venen d’això mateix, per que és el que tenien abans dels borbons i van donar suport a en aquests, que els hi van deixar conservar-los. Dels Països Catalans parlen de “territorios asimilados”, si bé el que tenien era un tracte colonial (des de 1714). Els catalans veien al rei borbó sempre com a enemic.

Podem parlar d’Estat Espanyol, amb aquest guirigall?
Es fa molt difícil. Per que per a fer un país, és important que els integrants tinguin sentit de pertinença. I a Espanya no havia cap sentiment de pertinença, fora de les respectives nacionalitats.

Si comparem amb Regne Unit, un sistema parlamentari. El 1707, s’aprova l’acte al Parlament Escocès i al Parlament Britànic, d’unir-los en un sol parlament, es dissolen els respectius, i es forma Regne Unit; porten 300 anys de democràcia, ho van fer per mutu acord. Res a veure amb Espanya. I bona prova és, que en aparèixer dubtes, varen convocar automàticament un referèndum; per tal d’aclarir la qüestió d’opinió pública i prendre la decisió oportuna.

I tornem a aquesta Península, on havien bascs, aragonesos, catalans, etc.

Aquí i aleshores, els borbons decideixen, que han de crear una nacionalitat espanyola i s’inventen una Espanya, que és com una gran Castella. I per que tots els pobles s’ho creguin?
Doncs, decideixen que ho imposaran. És la “Formación del Espíritu Nacional Borbónica”, però ja no sols imposada a Catalunya, sinó a tot arreu. Com els castellans sempre han tingut règim absolutista (és el seu sistema des del segle XIII) i s’adoctrina nacionalisme castellà, no notaran la diferència. És el moment en que bascs i aragonesos perden la seva llengua, de us principal.

Per a portar a terme el seu propòsit, els borbònics redacten la Llei d’Instrucció pública de 1857 (Llei Moyano), signada per Isabel II. Que estableix la obligatorietat de educar en llengua castellana i doctrina cristiana; intervé completament l’Ensenyament; només reconeix les Institucions castellanes i forma unes cadenes de comandament dependents del poder reial i el Govern de l’Estat.

Destacaria els següents articles de dita Llei de 1857:
Art. 87. La Doctrina cristiana se estudiará por el Catecismo que señale el Prelado de la diócesis.
Art. 88. La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obligatorio y único para estas materias en la enseñanza pública.
(A partir d’aquest moment, el castellà s’obliga a tot l’Estat; no només als territoris assimilats)
Art. 159. El Gobierno cuidará de que las Reales Academias Española, de la Historia, de San Fernando y de Ciencias exactas, físicas y naturales, tengan a su disposición los medios de llenar, tan cumplidamente como sea posible, el objeto de su instituto.
Art. 160. Se creará en Madrid otra Real Academia, igual en categoría a las cuatro existentes, denominada de Ciencias morales y políticas.
Art. 169. El nombramiento de Profesores de los Establecimientos públicos corresponde al Gobierno ó a sus delegados, que lo harán, previas las formalidades que se dirán en los títulos respectivos.
Art. 245. El Real Consejo de Instrucción pública se compondrá de 30 individuos y un Presidente, nombrados por el Rey.
Dado en Palacio a 9 de Setiembre de 1857.-YO LA REINA (Isabel II)
El Ministro de Fomento, Claudio Moyano Samaniego
 https://elgranerocomun.net/IMG/pdf/Ley_Moyano_de_Instruccion_Publica_1857_.pdf

Aquest estat de coses, va romandre fins a la instauració de la República. Tot i que Catalunya ha tingut República més temps i més vegades, que la resta de l’Estat; sempre hem sigut portadors del factor diferencial, dels regnes peninsulars.

La resta, poc o molt, tothom ja la sabeu. Una successió de dictadures al llarg del segle XX.

Esperem que el segle XXI sigui el de la justícia i la democràcia real; on els pobles puguin esser educats en la llibertat i el respecte a la seva pluralitat i cultures pròpies. És molt necessari, per a desenvolupar-nos forts i dignes.

Share/Bookmark