traducció - translate - traducción

11.10.15

QUI SABOTEJA A QUI?

Font: Objectiu: doblegar Catalunya

Objectiu: doblegar Catalunya

"La consigna a Madrid és diàfana: cal trencar l'espinada a Catalunya, trencar la resistència dels catalans"

Fa uns dies un sabotatge va paralitzar l'AVE Madrid-Barcelona. Va ser la policia qui així ho va anomenar. Clar i rotund: sabotatge. Ara només falta saber qui el va perpetrar però són pocs els dubtes, oi? Hi ha algú interessat en sabotejar la independència catalana, el procés català, tot allò català. I no fa falta indagar gaire per saber qui i calibrar els recursos dels quals se'n disposa, que són ingents, doncs són els de tots, inclosos els dels propis catalans. Els sabotejadors tradicionals de l'Estat espanyol són especialistes en esmicolar els seus adversaris amb els recursos de les seves víctimes.

Segons 'El País', verdader 'Alcázar' d'aquest nou i ridícul Moviment Nacional compost d'exrojos xacrosos i penedits, els plans econòmics de la Generalitat "alarmen l'empresariat", ens mitològic tan evanescent com "els mercats". Quan aquest empresariat demana acomiadament lliure, eliminar el salari base, suprimir les cotitzacions, acabar amb les vacances pagades o que els treballadors acomiadats retornin els salaris cobrats, els seus servidors, els intel·lectuals orgànics del capital i El Escorial, no alcen la veu per damunt del nivell de la seva covardia. Al cap i a la fi, es tracta del que pugui caure a Catalunya si els catalans s'obstinen en ser lliure i trencar l'atziac destí d'Espanya: incorreran en les ires dels empresaris, els mecenes d'aquestsplumillas complaents!

La consigna a Madrid és diàfana: cal trencar l'espinada a Catalunya, trencar la resistència dels catalans. Què s'han cregut aquests? Que hom es pot alliberar de la pesada i estúpida càrrega del nacionalisme espanyol dels parracs i la fanfarroneria? La consigna d'esporuguir, espantar, amenaçar, insultar, i arribat al cas, sabotejar o alguna cosa pitjor circula per les seus dels partits, les tertúlies audiovisuals plenes d'esbirros, les redaccions de la premsa falangista, les fundacions, les sagristies, les dependències administratives d'un govern tan buit de dignitat com ple de lladres i d'un consell de ministres compost per franquistes d'estricta obediència.

L'erari no està per a administrar-lo prudentment en benefici general sinó per a robar a mans plenes i, amb el que sobri, finançar campanyes de la por, subornar voluntats i pagar actes de sabotatge. Una o dues d'aquestes agències de rating, quiosquets derobaperes per a jugar amb el crèdit de les institucions segons els seus propis interessos i els dels seus clients, ha pujat la nota dels títols espanyols i baixat la dels catalans. Amb la mateixa justificació amb la qual haguessin fet el contrari si haguessin estat els catalans els que haguessin pagat en comptes dels espanyols.

El cas és esmicolar Catalunya, augurar-li les penes de l'infern, vilipendiar l'independentisme i amenaçar en portar Mas carregat de cadenes a aquesta cort de pandereta i programes cutres en prime time com van fer els romans de Vercingétorix. El mateix diari que fa molts anys presumia de ser independent sense ser-ho pas mai, 'El País', publica un editorial en contra d'una opció que ha guanyat netament unes eleccions i d'un home, al qui ja només li falta demanar que el linxin, o més caritativament, que el tanquin en un frenopàtic. Qui hagi perpetrat aquesta vergonyosa peça emparat en l'anonimat és un pobre home a qui no li queda ni ànima que vendre al diable.

I això és el nacionalisme espanyol suposadament civilitzat, el que diu respectar els drets dels catalans a la diferenciació, sempre que no exagerin, està clar. Del que bramen els altres, aquella màniga d'analfabets bramant en les ones i pagats opíparament amb els nostres impostos no mereix la pena ni parlar.

El proper dimarts 13 el Rei espanyol visitarà Catalunya. És el dia que comencen les declaracions dels tres imputats/ades de la Generalitat davant el TSJC, Rigau, Ortega i Mas. Caldria dir que a Espanya la política va per una banda i allò judicial per una altra, però seria mentida. En un país on el ministre de Justícia administra els temps processals i, a més, presumeix d'això a la premsa, aquesta aparent separació és tan falsa com un discurs d'aquest mateix Rei o les estadístiques del govern que defensa. Felip VI va a Catalunya a donar-se un bany de glòria mentre el president electe dels catalans és forçat a comparèixer davant els jutges per haver permès que el seu poble expressarà la seva opinió. És un intent més d'humiliació i és d'esperar i desitjar que siguin molts més els catalans que acompanyin a Mas que els que vagin a aplaudir al Borbó, per molts autobusos que noliegin en el ministeri de l'Interior i més entrepans que reparteixin entre els jubilats.

Share/Bookmark