A Arantza F.
VILANOVA
El
somni era d'aquells angoixants fets de suors, malestars i foscors absorbents.
Tenia
calor. Els moviments bruscos de les extremitats
els frenava un llençol amarat que l'enfarfegava. L'angoixa de la
impossibilitat de moure's amb llibertat era el que li produïa aquella sensació
d'ofec, sumat al dolor a l'esquena, creixent en agudesa i ampliant l'àmbit. Es
sentia a punt d'abandonar. Però d'abandonar què? Donà una cossa al buit, amortida
per un embolic del llençol.
Fou
aleshores quan sentí la veu, com d'algú que li parlés per damunt de la seva espatlla dreta. De primer llunyana, impossible d'entendre el que
deia. Poc a poc, però s'anà aclarint i ell, a pesar del dolor intens, aconseguí
aquietar-se el temps suficient per entendre el que li deia la veu.
- - Has de telefonar a emergències! Corre! No perdis
temps! Truca a urgències!
Es
despertà sobtadament, com enmig d'un sanglot. Mirà el rellotge del telèfon que
tenia sobre la tauleta de nit i veié que passaven uns minuts de dos quarts de
cinc de la tarda.
LONDON
Sabia
que estava somniant doncs mai no acabava de perdre la consciència del que
l'envoltava. Però era un somni agradable. Passejava pel conjunt de tons de verd
dels camps del Lancashire. Avançava per un dels molts camins envoltats de
tanques fetes d'arbustos interrompudes de tant en tant per una porta de fusta i
amb alguns arbres esquitxats aquí i allà, talment els hagués posat el bon gust
d'un decorador d'interiors.
Sentia
la brisa de la primavera al rostre i olorava profundament, ulls closos, el
perfum del fenc i l'ordi que aquella portava, quan li cridà l'atenció un manyoc
de roba sota d'uns arbres que semblaven bordejar un rierol. S'hi apropà
encuriosida, camp a través. A mida que s'apropava anar veient que semblava una
persona que, arraulida, dormités a l'ombra d'un dels salzes.
Quan
arribà prop del cos, li cridà l'atenció
la immobilitat. S'hi apropà més, amb una certa prudència sabent del cert que es
trobava davant d'un mort. Li tocà l'espatlla dreta, però no li calgué bellugar-lo per saber perfectament de
qui es tractava. L'envoltà una sensació de desassossec tant present, que
finalment la despertà.
Asseguda
al llit es preguntà a sant de què havia anat a somniar amb aquell antic
professor després de tants anys. La complagué recordar-lo doncs havien
compartit una certa complicitat que no havia anat més enllà d'una amistat i de
compartir inquietuds artístiques. No li donà més importància, recordà haver
escoltat o llegit que quan es somnia amb la mort d'algú, en realitat se li està
allargant la vida. Mirà el despertador i veié que eren les 16:32. S'aixeca i,
encara pensarosa, anà cap a la cuina a preparar-se un te que la tragués de la
migdiada.
INFORME D'INCIDÈNCIES, TELÈFON
D'EMERGÈNCIES
Subjecte:
Home caucàsic de 61 anys.
Població: Vilanova i la Geltrú
Símptomes:
Dolor agut a l'esquena amb
opressió pectoral. Dificultat de ventilació.
Derivació: A metge de guàrdia.
Diagnòstic: Codi IAM (Infart Agut de Miocardi)
Mesures: Ambulància i trasllat a quiròfan
de Bellvitge.
Teràpia: Cateterisme amb implantació
d'Stent metàl·lic.
Evolució: Favorable. Posterior trasllat a Vigilància
Intensiva
Hora
de l'informe: 19:11 h.
Hora
de primer contacte: 16:32 h.
Vilanova i la Geltrú, 2/08/2014
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada