traducció - translate - traducción

20.2.17

El Corredor Mediterrani és la Via Augusta romana, Mariano!

Marc Pons 

Foto: Wikimedia 


“És l'economia, imbècil!!!”, va engaltar Bill Clinton a George Bush -sènior- en la campanya electoral nord-americana del 1993. Amb aquesta fuetada verbal, Clinton -candidat a la presidència- posava en evidència les limitacions de Bush -candidat a la reelecció-, que es presentava amb un programa electoral que havia perdut la perspectiva de les prioritats. Aquesta cita, trivialitzada i banalitzada, campa lliurement per les xarxes per il·lustrar situacions còmiques protagonitzades per personatges ridículs. Però conserva el seu esperit. I és perfectament aplicable a les polítiques erràtiques d'infraestructures viàries del govern espanyol. El Corredor Mediterrani -grapejat, dilapidat i prostituït pels gabinets de Rajoy- és l'oblidada columna vertebral del territori peninsular. És la via natural que connecta la península Ibèrica amb el continent europeu des de fa més de 2.000 anys. És la Via Augusta romana, Mariano!!!

La calçada romana

Quan els romans van posar els peus -i les urpes- a la península Ibèrica -fa 2.200 anys- la que seria Via Augusta ja insinuava el seu traçat. Les nacions nord-ibèriques -del territori entre les actuals Narbona i València- es comunicaven entre elles i amb les sud-ibèriques -de la vall del Guadalquivir- a través d'un traçat de vies i carreteres que serien l'esbós del dibuix definitiu de la posterior calçada romana. Fa 2.200 anys la façana mediterrània peninsular ja participava plenament de les dinàmiques globals -i globalitzants- que imposaven les potències de l'època. En canvi el centre, el nord i l'oest de la península -per una simple qüestió de logística estratègica- havien quedat en una situació perifèrica i feien la funció de rebost del litoral mediterrani. Els ramals viaris que s'endinsaven cap a l'interior (atenció, Mariano!!!)  partien, sempre, de l'eix mediterrani, seguint -o remuntant- el curs dels grans rius -l'Ebre, el Duero, i el Tajo-. De llevant cap a ponent, Mariano.
La Via Augusta en el traçat des de Narbona

La Via Augusta

L'excursió cartaginesa d'Anníbal i els seus elefants a Roma -en el context de les guerres púniques que enfrontaven les dues superpotències del moment- va seguir el curs dels camins que insinuaven la Via Augusta. De Cartagena als Pirineus; passant per Sagunt, Tortosa i Empúries, sembrant el camí de mort i de destrucció. Poc després els generals Escipions romans -dos germans amb fam de glòria i sed de sang- van fer el mateix camí a la inversa, sense elefants però amb el mateix resultat. L'expansió peninsular romana -que vol dir la conquesta i el sotmetiment de les nacions ibèriques- es va fer seguint l'eix mediterrani. I el traçat de la Via Augusta explica, Mariano, que l'acusat sentit de la praxi romana -que no estava per punyetes tribals- no va tenir dubtes: la forma més estratègica -que vol dir fàcil i pràctica- de comunicar la península amb el continent era a través del litoral mediterrani. Fa 22 segles, Mariano!!!.

Les ciutats romanes

Roma tenia un particular -i brutal- sistema de dominació que consistia en la concentració de la població sotmesa. L'èxode rural, Mariano, sempre ha estat un fenomen forçat i dramàtic. Roma va situar a propòsit les ciutats més importants de la península sobre el traçat de la Via AugustaGerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tàrraco (Tarragona), Dertusa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saètabis (Xàtiva) o Ilice (Elx). Ciutats que, amb els seus respectius hinterlands, s'estima que representaven (atenció altra volta, Mariano!!!) el 30% de la població peninsular. I el 60% si hi sumem l'estimació de població de les antigues Corduva (Córdoba), Astigi (Écija), Híspalis (Sevilla) i Gades (Cadis) i els seus respectius hinterlands. Perquè la Via Augusta, la columna vertebral de la xarxa viaria romana a la península, dibuixava el traçat que unia Cadis i Narbona, i fins a Roma, caput mundi (capital del món). 2.000 anys, Mariano!!!.

La columna vertebral

Quan contemplem les restes de les infraestructures romanes ens sorprèn la seva capacitat de resistir el pas dels segles. Això s'explica perquè Roma, en les infraestructures estratègiques, no estalviava ni recursos ni esforços. La Via Augusta, infraestructura viària de primer ordre en la Roma imperial, va ser construïda amb l'ús de les tecnologies més avançades de l'època. Tant és així, que va resistir l'ensorrament polític de l'imperi; les revoltes destructives dels esclaus, les invasions germànica, bizantina i islàmica, i les guerres d'expansió dels Estats cristians. 1.000 anys després de ser construïda, els comte-reis catalano-aragonesos la van convertir en el Camí Reial que unia Alacant amb Perpinyàpassant per València i per Barcelona. La columna vertebral de la xarxa viària que unia la Corona d'Aragó amb França, amb les Repúbliques italianes i amb l'imperi alemany. I que unia Andalusia -la part sud de la corona castellana- amb Europa...Mariano!!!.

El fil de la història

Les disputes fratricides ibèriques, Anníbal i els seus elefants, els sanguinaris Escipions romans i la pau de plom imposada -la pax romana injustament glorificada-, l'exotisme visigòtic, la gihad islàmica, la croada cristiana, l'empori comercial catalano-valencià, les revolucions agràries, les revolucions socials, la revolució industrial, la revolució tecnològica, i el que ha de venir; fa més de 2.000 anys que arriba i que marxa, del continent a la península i de la península al continent; que entra, que es queda, o que senzillament transita i se'n va; pel camí natural que segueix el perfil de la costa mediterrània. La Via Augusta és, també, alguna cosa més que un eix viari estratègic. És, atenció altre cop, Mariano!!!, el fil sobre el mapa, que vol dir sobre el territori (les persones, les cultures, el comerç, ... l'economia!!!), que explica la nostra història -inequívocament europea- i el nostre destí -inequívocament europeu-... Europea, Mariano !!!


Share/Bookmark

18.2.17

Els catalans han d'aprofitar el judici a Forcadell per materialitzar la ruptura

Entrevista al traductor, escriptor i politòleg alemany, que va ser observador internacional de la mobilització del 6-F i del judici pel 9-N


per Bernat Vilaró

Raul Zelik és un dels quatre observadors internacionals que, tal i com va avançar en primícia El Món, van venir a Barcelona en motiu de la mobilització del 6-F davant el TSJC i del judici pel 9-N. El traductor, escriptor, politòleg i sociòleg alemany destaca, en declaracions a aquest diari, que els independentistes catalans han d’aprofitar el probable judici contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per materialitzar la ruptura amb l’Estat espanyol.

Zelik ha seguit diversos conflictes polítics i processos d’independència, i és un especialista del cas basc. Per exemple, el politòleg alemany va estudiar a fons el cas Egunkaria i la detenció de Martxelo Otamendi. A més, el 2016 va publicar el llibre Continuidad o ruptura: perspectivas de cambio en el Estado español.

Molt crític amb l’actitud del govern espanyol en el procés català, Zelik va reunir-se el 6-F a la tarda amb Artur Mas, JxSí, CUP i CSQP -per separat-, convidat per les entitats sobiranistes, al costat dels altres tres observadors internacionals: els líders del National Option del Quebec, Sol Zanetti i Viviane Martinova; i el periodista i professor francès Jean-Bernard Auby.

El sociòleg i politòleg alemany Raul Zelik YOUTUBE

Com a observador internacional del 6-F, què creu que pot passar a partir d’ara?
Aviso que sóc mal profeta [riu]. La mobilització del 6-F i el judici pel 9-N haurien de simbolitzar un punt d’inflexió en el procés català. Ja fa sis o set anys que la societat catalana ho està fent molt bé, i tot de manera molt curosa, sense saltar-se cap llei i amb un gran esperit democràtic. Molts ja dèiem des de fa temps que l’Estat espanyol no estaria disposat a negociar res. I el 6-F l’Estat va tornar a mostrar aquesta arrogància de poder, en jutjar tres persones simplement per una votació democràtica. No sé què pot passar, però la jornada de dilluns passat ha de provocar un canvi.

Veu la societat catalana prou mobilitzada?
Els catalans s’han de mobilitzar per defensar el seu dret a opinar, el seu dret a decidir i a participar. I crec que els judicis que poden venir a partir d’ara, com el de Carme Forcadell [si es confirma] han de servir per tornar a convocar la societat catalana, i perquè materialitzi la ruptura. Torno a dir, no estic segur de què pot passar a partir d’ara, però és evident que només depèn del poble català. Està a les seves mans fer efectiva la ruptura. No hi haurà diàleg, per això cal trencar, per poder redefinir el tauler de joc. Es tracta exactament d’això.

Si es confirma, el judici contra Forcadell significarà el xoc de trens definitiu?Crec que aquest judici seria més important que el del 6-F. Artur Mas està qüestionat també dins del bloc independentista, i és d’un partit que no està del tot ben vist. En canvi, Forcadell és la presidenta del Parlament, té una reputació més bona, va ser presidenta de l’ANC, i se la jutjaria tan sols per permetre la participació dels diputats de la cambra en un debat parlamentari. Si això es jutja, la situació serà encara més cridanera, i provocaria una resposta més gran i àmplia de la societat. El crit i la demanda de la solidaritat dels catalans ha de ser encara més fort que el del 6-F.

El sociòleg i politòleg alemany Raul Zelik YOUTUBE

Aquí hi actuaria Europa? O quan creu que la UE pot intervenir-hi?
No s’ha de tenir gaire confiança en Europa. Durant dècades les seves decisions han estat autoritàries i repressives, també sobre les demandes del sud del continent. Però el conflicte català pot provocar una gran contradicció al si de la UE.

Expliqui’s
Segons el discurs democràtic d’Europa, la UE ha d’escoltar la gent si parla pacíficament. Així, els catalans poden demanar a Europa que demostri si encara defensa els seus valors democràtics, o no. Per això cal que Catalunya mantingui les seves reivindicacions, i que ho faci de manera decidida, que no vacil·li ni qüestioni si acabarà tenint èxit o no. Cal defensar que la bandera dels drets democràtics no s’han ni de posar en dubte. Jo no sé si Europa finalment reaccionarà o no, però estic segur que sí que hi haurà una resposta de l’opinió pública internacional.

El 6-F va coincidir amb altres observadors internacionals. Quina visió tenen ells del procés català i del seu futur?
Tots compartim que la UE i l’opinió pública intenten tapar el tema, de moment. Però si la força als carrers es torna a demostrar, i de manera més clara i evident encara, el conflicte polític travessarà les fronteres. A Alemanya la política que hi ha dels mitjans grans és que no es generi un problema addicional a Europa, perquè la gent té por de les dinàmiques de la descomposició, els neopopulismes i la xenofòbia. Però si Catalunya demostra que la seva bandera és democràtica, també es generarà un interès en l’opinió europea.

Per acabar, vostè s’ha especialitzat en la política estrictament espanyola. Com pot afectar una possible independència de Catalunya al conjunt de l’Estat?
La independència serà una confrontació democràtica molt saludable per a tot l’Estat. Sí que provocarà respostes agressives de la part més nacionalista espanyola, però també farà emergir moviments democràtics interns.



Share/Bookmark

17.2.17

QUE DEMÀ NO HI FALTIS TU


La campanya unitària Casa nostra, casa vostra prepara per a aquest dissabte 18 de febrer la Manifestació Volem Acollir, que serà la mobilització més gran d’Europa per exigir un canvi global de les polítiques de fronteres i de refugi. La marxa insta el govern espanyol a complir la legalitat internacional i els compromisos d’acollida, i apel·la les institucions catalanes a donar una resposta clara i contundent a la crisi del refugi que viu Europa.
Nombroses personalitats de tots els àmbits, representants polítics i institucionals i organitzacions socials i culturals de tota Catalunya ja han confirmat l’assitència a la manifestació.

Una marea blava fins al mar

La Manifestació Volem Acollir surt de la plaça Urquianona dissabte a les 16 h i va fins al passeig Marítim, a l’altura del parc de la Barceloneta. La ciutadania sortirà del centre de la ciutat, i portarà el seu clam fins al Mediterrani, on l’any passat van morir més de 5.000 persones per culpa de les polítiques de fronteres de la Unió Europea.
La manifestació serà una gran marea blava i, per això, l’organització demana als assistents que hi vagin vestits de blau, amb cartells de color blau, o amb les banderoles blaves de Casa nostra, casa vostra, que es poden aconseguir al web casanostracasavostra.cat/banderoles, en un local a Barcelona (c. Còrsega, 515 Escala A Entresòl 3 C, de 18 h a 20 h) o a la mateixa manifestació.

La capçalera de la manifestació: “Prou excuses! Acollim ara”

La Manifestació Volem Acollir porta per lema “Prou excuses! Acollim ara!”. Això és el que hi haurà escrit a la pancarta que obrirà la marxa, i que duran un grup de persones refugiades i migrants. Al darrere, una altra pancarta amb l’eslògan “No més morts. Obrim fronteres!” obrirà un bloc d’organitzacions socials que treballen migració i refugi. I el tercer bloc aplegarà entitats de la societat civil, amb la pancarta “Catalunya, terra d’acollida”.
Al darrere, hi haurà persones migrants, un bloc juvenil, i un grup de la Xarxa Educativa, que, en els últims mesos, ha portat a les escoles el clam per l’acollida i ha mobilitzat la comunitat educativa i les famílies.

El tancament: l’Astral i la Fura dels Baus

La Manifestació Volem Acollir és previst que arribi a les 18 h al parc de la Barceloneta. Allà, hi haurà una escenografia muntada per la Fura dels Baus, que va ser la responsable també del Gran Concert del Palau Sant Jordi. I, al port, hi haurà atracat el veler Astral, de Proactiva Open Arms. Intervindrà la Barcelona Gipsy Balkan Orchestra, i hi haurà parlaments de dues persones refugiades: Dara Ljubojevic, que va arribar a Catalunya durant la guerra dels Balcans, i Meera Zaroor, que va venir de Síria ara fa tres anys. L’acte de tancament, el presentarà la periodista Mònica Terribas.  

Mobilització des de tot el territori

Els grups territorials de Casa nostra, casa vostra, diversos ajuntaments i organitzacions socials de tota Catalunya estan organitzant autobusos per facilitar el desplaçament a Barcelona. Molts altres municipis, sobretot de l’àrea metropolitana, han convocat viatges conjunts en metro, tren o bus. 


Share/Bookmark

14.2.17

Jutges espanyols demanen la intervenció de l'ONU per garantir la independència judicial


diego garcia sayan independència judicial
L’ONG Rights International Spain, juntament amb l’associació Jutges per a la Democràcia, demanen a Diego García Sayán, nou Relator Especial sobre la independència de magistrats i advocats de Nacions Unides, que visiti Espanya i pugui comprovar “els diferents desafiaments a la independència judicial”, entres els quals destaquen la ingerència del poder polític, l’escassetat de mitjans o les intromissions polítiques en els nomenaments del Consell General del poder judicial.
A través d’una carta, ambdues organitzacions recopilen els principals “desafiaments a la independència judicial, donada la gravetat de la situació”.
Recorden que el sistema de nomenament dels integrants del Consell General del Poder Judicial, el qual possibilita les intromissions del poder polític en l’òrgan de govern de la Justícia. Una situaciació que “s’ha agreujat amb les reformes promogudes pel Govern de Mariano Rajoy a la X Legislatura, atès que des de llavors, quan un únic grup compta amb una majoria qualificada de 3/5 en una Cambra (com la que tenia el PP en l’anterior legislatura al Senat), es pot nomenar membres del CGPJ sense necessitat d’arribar a consens amb altres partits”.
Tant JpD com Rights International Spain assenyalen que “aquesta reforma ha estat durament criticada, no només per les organitzacions signants, sinó també per informes de diversos organismes del Consell d’Europa”.
Ignacio González Vega, portaveu de Jutges per a la Democràcia ha recordat que segons el Cinquè Baròmetre Extern del Consell General de l’Advocacia del 2015 hi ha “un clamor ciutadà per una reforma immediata i a fons per millorar el funcionament de la Justícia a Espanya”. Ara bé, d’acord amb aquest estudi, una massiva proporció d’espanyols (81%) expressa una mateixa amarga conclusió: “tots els governs, del color que siguin, han tingut més interès per controlar la Justícia que per dotar-la dels mitjans suficients perquè pugui funcionar millor”.
Les esmentades organitzacions mostren també la seva preocupació per les “interferències polítiques mentre els jutges estan exercint les seves funcions” amb una “pressió” que “lamentablement s’ha convertit en alguna cosa normal” i que “busquen influir-hi perquè canviïn les seves decisions”.
Una circumstància que es dóna més sovint “en casos molt sensibles, per exemple, relatius a la llibertat d’expressió i reunió, corrupció i terrorisme”.
Per la seva banda, Lydia Vicente, Directora Executiva de Rights International Spain, insisteix en l’impacte que té l’existència d’una justícia independent en el gaudi dels drets fonamentals: “en els últims temps s’ha posat de manifest fins a quin punt l’existència d’un poder judicial independent és crucial per evitar que es produeixin greus atropellaments als nostres drets i llibertats civils; sense una Justícia independent els principis bàsics d’una societat democràtica corren perill, totes les persones correm perill”.
Una denúncia que demostra una vegada més que l’estat espanyol ha deixat de ser un estat de dret, on no existeix una real separació de poders, després del patètic espectacle del judici polític contra l’ex-President de Catalunya, Artur Mas, i de dues conselleres del seu govern, aquesta nova denúncia feta per membres de l’estructura judicial espanyola confirmen la situació de desaparició de l’estat democràtic i la progressiva turquització de l’estat espanyol.
Font: Jutges espanyols demanen la intervenció de l'ONU per garantir la independència judicial - Geopolítica.cat
Share/Bookmark

13.2.17

Sáenz es fixa en els municipis per afeblir l'independentisme

  •  La vicepresidenta del govern espanyol ja es va reunir amb Collboni i ara centrarà l'interès en Reus i Tarragona
  •  El PSC avisa que les seves alcaldies no col·laboraran en cap referèndum il·legal

La vicepresidenta del govern espanyol en la visita del 4 de febrer a l'aeroport del Prat, acompanyada del ministre Iñigo de la Serna i el delegat del govern Enric Millo Foto: ACN.

REDACCIÓ - BARCELONA

El govern de Mariano Rajoy obrirà tot el seu ventall de contactes a Catalunya per tal de debilitar la presència de l'independentisme en les institucions catalanes i allunyar-lo de les posicions “extremistes” que suposa la CUP.

Amb aquest objectiu, la vicepresidenta de l'executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ja s'ha reunit amb el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, per tractar qüestions relatives a la cultura i pròximament intensificarà els contactes amb els responsables dels ajuntaments de Reus i Tarragona per fer realitat els projectes de Ciutat de la Cultura i seu dels Jocs del Mediterrani que, respectivament, lideren aquests dos municipis. Fruit d'aquesta nova línia de treball, la vicepresidenta va visitar fa dues setmanes l'aeroport del Prat amb responsables del Ministeri de Foment i sense la presència de cap membre de la Generalitat.

La pròxima visita de la vicepresidenta està fixada per al dia 20 de febrer. Aquest desplegament s'emmarca en l'estratègia del govern de Rajoy de “recuperar les institucions” catalanes perquè no estiguin al servei de l'independentisme, tal com va assegurar ahir Rajoy en el discurs de clausura del congrés del PP. Els contactes no se cenyiran únicament a l'àmbit local, ja que la vicepresidenta vol conèixer de primera mà la situació de les empreses de Catalunya amb reunions amb els responsables i amb les associacions empresarials.

D'altra banda, ahir el PSC ja va avançar que: als municipis on governa no col·laboraran en la celebració de cap referèndum il·legal; que dubta que una consulta legal s'arribi a celebrar; i que, per tant, treballaran per fer complir la llei, va avisar l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín.

LA FRASE

Hem de recuperar les institucions perquè tornin a estar al servei dels catalans i no de l'independentisme

Mariano Rajoy
PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL



Share/Bookmark

12.2.17

El govern canadenc farà un advertiment a Espanya pels judicis contra Mas i Forcadell

El primer ministre pertany a la Internacional Liberal, que ha fet un dur comunicat contra el govern espanyol i donant suport a Artur Mas



El govern federal canadenc farà saber al govern espanyol que els drets democràtics han de ser respectats arreu del món, en relació als judicis contra Artur Mas i Carme Forcadell. Ho va dir ahir, al parlament d’Otawa, el secretari parlamentari del ministre d’Afers Estrangers canadenc, Matt DeCourcey, en resposta a la pregunta de la diputada del Bloc Québécois Monique Pauzé.
DeCourcey va explicar que faria saber, com sempre, als seus homòlegs internacionals que el Canadà considera que els drets humans –entre els quals va incloure de manera implícita el d’autodeterminació– han de ser respectats en tots els casos, sense excepció.
En la seva pregunta, la diputada quebequesa havia desqualificat amb molta duresa l’estat espanyol, i havia demanat al govern federal que prengués partit a favor de Mas i Forcadell. La diputada va instar el govern canadenc a recordar al govern espanyol que els judicis són intolerables.
El primer ministre del Canadà és el liberal Justin Trudeau. La setmana passada, la Internacional Liberal va fer una contundent declaració de suport aArtur Mas en la qual definia el judici contra el 9-N com una farsa i un teatre.


Font: El govern canadenc farà un advertiment a Espanya pels judicis contra Mas i Forcadell | VilaWeb http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-canadenc-advertira-espanya-pels-judicis-contra-mas-i-forcadell/

Share/Bookmark

10.2.17

Cal explicar que el PP no té els instruments legals per a controlar la Generalitat

«L'article 155 de la constitució espanyola no faculta de cap manera el govern espanyol a substituir autoritats ni a reprendre competències. Només cal llegir-lo»


Per Vicent Partal

Quan un conflicte polític s’aguditza és bastant inevitable que cada part referme la seua posició i enduresca, per tant, el contrast amb les tesis de l’altra part. Això no és gens estrany. Pot agradar o molestar més o menys, segons allò que cadascú considere que és educat o polit, però no sol implicar un canvi radical de tesi ni d’argumentari.
Tanmateix, el to i fins i tot la tesi de molts portaveus de l’unionisme sí que ha canviat, i de quina manera, d’ençà que es va saber que el pressupost tirava endavant i que, per tant, el camí cap al referèndum i l’aprovació de la llei de transitorietat era definitivament obert.
És constatable que la tensió, les amenaces greus i els insults han pujat un grau. No sé ni tan sols si cal enumerar els episodis que hem viscut aquests dies, des d’articles periodístics molt fora de lloc fins a l’enganxada duríssima d’ahir entre el senador Miquel Àngel Estradé, d’ERC, i la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz. Crec que tots els lectors en són ben conscients.
Aquest canvi de to ha anat acompanyat d’un desacomplexament de la tesi de l’enfrontament obert que és gairebé un salt al buit. Allò que abans es mig insinuava, és a dir, que l’estat faria servir la força, ara ja es diu. Ja hi ha qui, lamentablement, parla de sang o de tancs i el govern espanyol tampoc no s’està de dir que farà tant com puga per evitar el referèndum. Fins i tot incorrent en flagrants contradiccions semàntiques: ahir, per exemple, la vice-presidenta espanyola va dir que no hi hauria referèndum perquè Espanya era un país democràtic. Si de cas, es demostraria que hi ha democràcia exercint-la en un referèndum.
Aquest canvi de to i gairebé de tesi té dues raons de fons, que són la por i la impotència. Segurament, hi ha també una irritació, comprensible, en veient que no els funciona res d’allò que es pensaven que els estalviaria d’arribar al punt on som. Però bàsicament volen que la por tenalle el moviment independentista com un intent desesperat de frenar-lo.
I recorren a la por perquè les amenaces simplement no són creïbles. El govern del PP ha dut l’estat espanyol a un carreró sense eixida. I crida i braceja perquè sap que no té els elements legals que li caldrien per a aplicar la solució que diu que vol. És impotent, com es demostrà el 9-N. De manera que no té cap més remei sinó provar d’atemorir-nos, a veure si som nosaltres els qui li resolem el problema, a base de frenar-nos tots sols.
Ja hem explicat mil vegades que no tenen exèrcit i, per tant, els és impossible d’ocupar el territori per controlar-lo. Allò que vulguen fer ho hauran de fer per unes altres vies. I l’única que repeteixen una vegada i una altra és una suposada i inexistent via legal, amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució com a argument recurrent. Una via que no es correspon amb la realitat i que, a més, si s’aplicàs tindria conseqüències gravíssimes per a ells.
L’article 155 de la constitució espanyola no faculta de cap manera el govern espanyol a substituir autoritats ni a reprendre competències. Només cal llegir-lo. Diu, d’una manera molt genèrica que l’estat podria donar ordres a les autoritats autonòmiques en casos excepcionals:
«1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
2. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.»
Com que és un article que no ha estat desenvolupat legislativament, no deixa clar qui pot donar aquestes ordres ni com, ni tan sols qüestions tan elementals com ara com s’han de comunicar ni en quin període haurien de ser complertes. I sobretot, sobretot, no diu què passa si el president no en fa cas. És cert que l’article 189 del reglament del senat en parla, però tampoc no aclareix gran cosa. I si d’alguna cosa no hi ha ni ombra de dubte en cap dels dos articles és que hi ha ‘autoritats de les comunitats autònomes’, és a dir, que no les poden suplantar. Naturalment que el govern espanyol pot forçar la situació però aleshores faria miques la constitució. Sens dubte, el caos que causaria l’aplicació d’aquesta norma en l’estructura de tot l’estat espanyol seria enorme. Cosa que fins i tot a Espanya saben prou bé (mireu, per exemple, què deia El País ara no fa ni un any).
Encara més. L’article 2 de la constitució espanyola diu això:
«La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes.»
En conseqüència, els mateixos que fan servir com a argument que la unitat d’Espanya és garantida eternament per la constitució ens haurien d’explicar com és que això és intocable i en canvi sí que seria possible de dissoldre, de fet o de dret, una autonomia que no és tan sols que siga garantida en la constitució sinó que és garantida en el mateix article i de manera indestriable.
Legalment, això sí, podrien intentar eliminar el dret a l’autonomia però, a banda del monumental problema polític que significaria, exigiria de reformar l’article 2 de la constitució. Cosa que  s’ha de fer per mitjà d’un complicadíssim procediment, perquè forma part del títol preliminar. I, com és ben sabut, per a reformar qualsevol article del títol preliminar cal:
1) Aprovar la proposta de reforma per dos terços del parlament.
2) Dissoldre les corts i convocar eleccions.
3) Que el nou parlament l’aprove novament amb dos terços dels vots.
4) Sotmetre la reforma a referèndum.


És evident que intentar aquesta maniobra menaria l’estat a una crisi absoluta i ben llarga, i  per tant seria una reforma inútil als efectes pràctics per a resoldre prompte el conflicte català. De manera que, en resum, ens trobem, per una banda, que no és creïble que aquesta reforma arribe a temps i, per una altra banda, que no no hi ha l’opció de substituir les autoritats autonòmiques o d’eliminar competències, ni tan sols fent una interpretació abusiva de l’article 155.
I aquest és el problema, el problema de debò, que té ara mateix l’estat espanyol. Que diu que farà coses que no pot fer o que si les fes esbotzarien la constitució espanyola sencera. És per això –i estic segur que ben conscients d’això– que l’única eixida que tenen és tesar la corda somniant que el Parlament de Catalunya no s’atrevesca a fer allò que ha dit que farà. D’ací vénen els nervis, d’ací vénen els insults, d’ací vénen les amenaces.

Share/Bookmark

«Del cas dels catalans al Cas de Catalunya» i «El Cas dels Catalans» a la vostra disposició

Aquest passat dilluns dia 6, milers de catalans vam poder acompanyar el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau bé presencialment o bé mostrant-los el nostre suport per altres mitjans. Aquest suport ha arribat des de tots els racons dels Països Catalans, així com també de molts catalans escampats arreu del planeta. Una mobilització multitudinària, ferma, cívica i pacífica amb més de 40.000 manifestants davant del Palau de Justícia de Barcelona ha acompanyat els nostres representants indignament represaliats.

Tal com dèiem en el nostre darrer comunicat tot el món ha estat testimoni de la voluntat de tot un poble que és la de l’assoliment de la plena sobirania i de totes les llibertats, una fita que ja ningú pot aturar. Ara sí que podem dir amb la veu ben alta que el món ens mira. Estem més a prop que mai de veure Catalunya reconeguda amb plena igualtat amb totes aquelles nacions que han assolit la plena llibertat.

Continuarem doncs treballant en la internacionalització de la causa catalana, del que es conegué ja fa tres-cents anys com El Cas dels catalans. Ens hi vam comprometre des d’un bon inici i és per això que estem preparant un salt endavant amb la confecció de nous documents, amb la realització de nous debats, amb noves accions arreu d’Europa i amb l’ampliació del documental Catalunya, pròxim estat europeu independent el qual us animem a fer-lo arribar a tots aquells familiars, amics i coneguts que us sembli més oportú. Us el podeu baixar des de la web (www.casdelscatalans.cat) en les seves versions originals en català i anglès o bé amb les subtitulades en alemany, castellà i francès, i, ben aviat, també en portuguès.

Aprofitem l’avinentesa per recordar-vos de nou que el llibre Del Cas dels catalans al Cas de Catalunya està a la vostra disposició. Volem remarcar tanmateix que el llibre ha estat possible gràcies a les aportacions que es van fer a través d’una campanya de micro mecenatge i que ha permès donar a conèixer la relació d’uns fets que han deixat palès que d’ençà la pèrdua de les seves llibertats fa més de tres-cents anys els catalans no han deixat mai de lluitar per la seva recuperació.

També us recordem que hem reeditat el llibre El cas dels catalans (edició en l’anglès original i amb la traducció al català d’en Michael B.Strubell) a fi que tothom pugui tenir aquests documents extraordinaris de l’any 1714 que es conegueren com The Cas of the catalans considere’d i The Deplorable history of the catalans.

Tanmateix us recordem que aquests llibres no estan a les llibreries i solament es poden adquirir a través d’aquesta web. Tot i l’esforç que representa (la campanya no disposa de cap subvenció) creiem que és important poder disposar d’unes eines com aquestes que ens ajudaran a conèixer i entendre millor capítols molt importants de la nostra història.

Rebeu una salutació ben cordial.

Pere Vinyeta   &nbspJosep Boladeras


Share/Bookmark

8.2.17

El comissari Martin-Blas va propiciar la filtració de les gravacions de l'exministre

Jorge Fernández, en una compareixença durant la seva etapa com a ministre de l'Interior. EP

El comissari Marcelino Martín-Blas, el comandament al qual el jutge que instrueix el cas del petit Nicolás va nomenar per a investigar els fets després de la seva destitució com a responsable de la Unitat d'Assumptes Interns de la Policia Nacional, va ser la persona clau en la filtració de les gravacions en què Fernández Díaz i el llavors director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, intercanvien informació sobre suposats casos de corrupció que afectaven familiars de polítics independentistes catalans just abans de la consulta del 9-N.

El repartiment de papers en l'escàndol de l'espionatge al despatx oficial del Ministeri d'Interior està ja definit. Si Eugenio Pino -ex número dos de la Policia- va ser la persona que va convèncer al ministre de la conveniència d'enregistrar les reunions al seu despatx oficial, l'inspector José Ángel Fuentes Gago qui va comminar De Alfonso a traslladar-se a Madrid per reunir-se amb Fernández Díaz i Enrique García Castaño -responsable de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO)- l'encarregat de proporcionar la mini enregistradora, Martín-Blas, va ser decisiu perquè les cintes arribessin a Público. Aquest diari va difondre el contingut de les converses dies abans dels comicis generals del passat 26 de juny, quan el llavors titular d'Interior anava de número u per Barcelona a la llista del PP al Congrés dels Diputats.

Llavors va esclatar l'escàndol, si bé l'origen es remunta a la tardor de 2014. Els dies 2 i el 16 d'octubre d'aquell any, en ple torcebraç sobiranista, el llavors titular d'Interior va rebre al seu despatx a Daniel de Alfonso, al qual va gravar, el ministre, per blindar-se (1) davant la possibilitat que el seu convidat pogués desdir-se del que afirmés en privat. De Alfonso havia estat proposat per al càrrec per l'antiga Convergència i tenia fama d'enregistrar les converses.

" Pino va lliurar els enregistraments a Martin-Blas quan tots dos encara col·laboraven en la investigació als Pujol

Segons la investigació d'El Independiente, Eugenio Pino va lliurar les cintes a Martín-Blas perquè les custodiés en la seva condició de cap de la Unitat d'Assumptes Interns. La relació entre cap i subordinat era en aquells moments molt estreta, com demostra el fet que tots dos van arribar a viatjar a Andorra en el marc de la investigació dirigida pel grup especial de la Policia amb la qual es tractava de descobrir un suposat patrimoni ocult de la família Pujol en bancs del Principat.

Aquella confiança es va trencar definitivament el març de 2015, quan el DAO va proposar al llavors director general de la Policia, Ignacio Cosidó, la destitució del comissari com a responsable d'Assumptes Interns, per enviar al jutge del cas del petit Nicolás un informe "falso a sabiendas" -en identificar erròniament al comissari José Manuel Villarejo com la persona que apareixia al costat de Francisco Nicolás Gómez Iglesias en un parc madrileny- i per haver-se reunit el 20 d'octubre de 2014 amb agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) sense autorització.

En un escrit enviat al jutjat que instrueix l'esmentada causa el passat 5 de setembre, Pino afegia un tercer motiu per justificar la sortida de Martín-Blas com a cap d'aquesta unitat: fer "caso omiso" de l'ordre que li havia donat perquè no es tornés a reunir amb una periodista de Público, que "estaba publicándolo todo de este asunto [el cas protagonitzat per Gómez Iglesias] con un detalle que sólo podía obtener" d'ell. Es tractava d'un dels redactors que va signar les informacions sobre el contingut de les converses mantingudes entre Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, que van veure la llum just un any i mig després que es produïssin les trobades.

" L'ex responsable d'Assumptes Interns va encarregar una transcripció de les cintes a un funcionari de la seva unitat

Hi ha un altre indici que permet veure la mà de Marcelino Martín-Blas en l'operació perquè es conegués el contingut de les converses. Fonts policials han assegurat a aquest diari que, quan Pi li va lliurar els enregistraments, el comissari va encarregar a un funcionari adscrit a Afers Interns una transcripció de les mateixes. Tot va quedar en un calaix fins que, any i mig després de la recepció, es va filtrar.

Totes les fonts consultades per aquest diari afirmen sens dubte que Martin-Blas va tenir un paper estel·lar en la filtració de les cintes. D'ell també va sospitar Daniel de Alfonso, com va sostenir en l'entrevista concedida al diari “El Independiente”. (2)

Molt possiblement no va ser la persona que va lliurar físicament els enregistraments, però sí va ser la baula decisiva de la cadena perquè arribessin al mitjà de comunicació en un moment clau: le vigília de les últimes eleccions generals, dies abans de la jubilació d'Eugenio Pino, la persona que l'havia destituït com a comissari en cap d'Afers Interns.

Fonts policials consultades per aquest diari no tenen dubtes que el comissari Martin-Blas és un col·laborador assidu del CNI, organisme al que assenyalen algunes fonts com l'última baula abans que les cintes arribessin al citat mitjà de comunicació. Aquest extrem ho desmenteix l'organisme que dirigeix ​​Félix Sanz Roldán, que nega qualsevol vinculació amb l'escàndol de les gravacions i la seva posterior filtració.



Font:

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.